Sembla que es temps s´ha aturat...
Sembla que es temps s´ha aturat,
però es que passa a poc a poc,
es una sensació estranya,
a que no estic acostumat.
Tenc sa ment la ben ocupada,
estic ben entretingut, llegir,
escriure i fer una glosa,
d´acudits que m´han vingut.
No puc sortir a caminar,
idò exercici a casa,
es cos he de borinar,
per no acumular massa grassa.
Hi ha un abans i un desprès,
un present per sa reflexió,
molt haurem que canviar,
si volem un món millor.
Aquest mal son passarà,
confiem que sigui així,
hi que mai més quelcom semblant,
no se torni repetir.