La pandèmia originada pel coronavirus, a més de ser un problema sanitari de primera índole, provocarà una crisi econòmica, superior i diferent de la de 2008.
Alguns mites neoliberals que han imperat durant quatre dècades, trontollen. El Banc de Gran Bretanya, finançarà directament a Govern sense límits i la Unió Europea està flexibilitzant la seva postura respecte a la possibilitat d'endeutar-se, encara que està lluny de prendre les mesures necessàries per al moment que vivim.
L'Estat ha de endeutar-se, per tenir recursos per fer front a les despeses sanitàries, protegir els més febles, però també per desenvolupar polítiques que permetin estimular l'economia (encara que seria bo repensar l'actual model) i ajudar a treballadors, famílies, autònoms , PIMEs, etc. Per a això, l'Estat ha de tenir recursos, i no podem demanar-li que "subvencioni" a totes les empreses, condoni tots els impostos i faci un "miracle, com el dels pans i els peixos", sense plantejar-nos d'on han de venir els ingressos . A part de l'endeutament i una política fiscal progressiva (que pagui qui més té, com diu l'article 31 de la Constitució), s'han d'utilitzar tots els recursos possibles.
Fa 35 anys, seguint l'estela neoliberal que recorria el món "occidental" el Govern del PSOE va començar a privatitzar part de el sector públic, els governs alterns de PSOE i PP anaven privatitzant les empreses més rendibles, es tractava de "socialitzar les pèrdues i privatitzar els guanys ", però, ara que vénen mal dades, tothom es recorda de l'Estat.
El Transnational Institute (TNI a partir d'ara), un institut de recerca internacional que treballa per un món més democràtic, just i sostenible, va publicar al febrer de 2016 "La indústria de la privatització a Europa", entre d'altres conclusions de l'estudi, aquest posa de manifest que la privatització a Europa ha impulsat un augment de la corrupció, amb massa freqüència de casos de nepotisme i conflicte d'interès o que la lògica que esgrimeixen els defensors de la privatització no es correspon amb les proves. El cas d'Espanya, analitzat en l'estudi és la privatització d'AENA, que havia passat just un any abans, al febrer de 2015, impulsada per José Manuel Vargas, President d'AENA en aquella època, sota les benediccions d'Ana Pastor, ministra de foment i Mariano Rajoy com a president de Govern.
L'Estat va malvendre el 49% d'AENA per 4.263 milions d'euros, i en només cinc anys ha repartit entre els accionistes 2.057 milions, a aquest ritme, en pocs anys més, els inversors haguessin recuperat tot l'invertit molt abans del previst. Quan van sortir a la venda les accions, es va calcular que es trigarien entre 16 i 26 pagues per recuperar l'invertit. Només el primer dia de cotització en borsa, les accions, que van sortir a un preu de 58 € van augmentar un 20'7%, passant a valer 70 € això va suposar una pèrdua per a l'Estat de 1.000 milions d'euros. Però a més dels beneficis que reparteix AENA, altres operacions han permès als accionistes, augmentar el seu benefici. Per exemple The Childrens Fund Investment (TCI un fons considerat voltor), fundat per Christopher Anthony Horn, va adquirir un paquet de l'11% per 985 milions d'euros, amb posterioritat ha realitzat dues col·locacions per les quals ha ingressat ja 890 milions d'euros, segons informava "La Razón" el 9 de març d'enguany ( podeu consultar l'enllaç https://www.larazon.es/economia/20200309/i4ywmyypyvchjecg7tgr2eqedi.html) AENA ha obtingut de 2013 al 2019, 6.192'7 milions de beneficis nets i el passat mes d'abril estava a punt de repartir prop de 600 milions d'euros entre els accionistes, la majoria d'ells fons voltor.
Però hi ha més, el RD 8/2020 de 17 de març, el Govern va establir mesures per evitar efectes negatius en l'ocupació i la viabilitat empresarial derivats de la suspensió de contractes públics. No obstant això, gràcies a l'article 34.6.d AENA es queda fora, tot i ser l'empresa amb més beneficis de el sector públic. El 3 d'abril, Juan Díez dels Rius de Sant Joan (President de ASPEL Associació Professional d'Empreses de Neteja) Vicente Sánchez (Secretari General de la Federació de Construcció i Serveis de CCOO) Javier Sigüenza (secretari general de AMI Associació d'Empreses de Manteniment Integral i Serveis Energètics), Miguel Ángel Cilleros (Secretari General de la Fesmc-UGT) i José Luis Antolín (President de ANEAMA Associació Nacional d'Empreses d'Assistència en Mobilitat Aeroportuària) remetien una carta a el ministre de Transport, el Senyor Ábalos i a President d'AENA Maurici Lucena, sol·licitant la derogació de l'esmentat article que posa en risc 10.000 llocs de treball. Però AENA amb aquests números, ni tan sols manté als seus empleats. El 1 d'abril havien d'incorporar-se al voltant de 40 treballadors Fixos Discontinus repartits entre els Aeroports estacionals de Reus, Eivissa i Menorca, va ajornar de l'1 d'abril a l'1 de juny la seva contractació, però sense garanties a data d'avui, i ara o no cobren prestació o si la cobren és a càrrec del SEPE, és a dir la paguem tots. Algú es pot creure que AENA amb una plantilla de 8.000 treballadors, no pot assumir la contractació de 40 treballadors més, durant set mesos?
AENA que va baixar la seva cotització fins als 91'00 €, el 16 de març, primer dia del confinament, el passat 17 d'abril ja s'havia recuperat fins als 122'4 €, podem dir que té una bona posició financera, i de liquiditat , amb una disponibilitat de caixa de 2.425.000 d'euros, a les quals s'afegeix la possibilitat de realitzar emissions a través de el programa d'Euro Commercial Paper (ECP) de fins a 900 milions d'euros.
Els Aeroports són un sector essencial i estratègic al nostre país, no només per a la cohesió territorial i la mobilitat dels habitants dels arxipèlags i les ciutats autonòmiques, sinó també per a un sector econòmic fonamental en la nostra economia, com és el turisme.
L'article 128 de la Constitució diu que: Tota la riquesa del país en les seves diverses formes, i sigui quina sigui la titularitat, està subordinada a l'interès general. I que Mitjançant llei es podrà reservar a el sector públic recursos o serveis essencials (...) i podrà ser acordada, la intervenció d'empreses quan ho exigeixi l'interès general. Brussel·les va fer una proposta als socis membres en el sentit de poder rescates amb diners públics companyies afectades per la crisi que provoca la pandèmia, arribant a la nacionalització. No seria el desitjable, rescatar amb diners públics a empreses per després tornar-les a malvendre.
AENA Societat Mercantil Estatal, Societat Anònima (AENA S.M.E. S.A.) hauria de tornar d'on va venir i ser AENA, 100% pública, posant els seus recursos a l'interès general i no a l'interès del Consell d'Administració ni d'accionistes preocupats per tenir una alta rendibilitat. No es pot alhora servir a l'interès general i a l'interès particular o privat i no estem sobrats de recursos. L'Estat hauria d'intervenir com més aviat millor, al gestor aeroportuari, i posar els seus actius al servei de l'ocupació primer, però també de la mobilitat de les persones i del nostre sector estratègic que és el turisme. L'oportunitat és única i ja toca socialitzar els beneficis i privatitzar els deutes.