En aquest país del qual hem estat líders en economia submergida a molts negocis que tots coneixem i on el frau està reconegut com a requisit per ser considerat un espavilat, estem veient cada dia com tots aquests sectors estan exigint que l'Estat els ajudi com pugui amb diners públics per compensar-los i eixugui el que s'ha perdut o el que s'ha deixat de facturar. I ara a mi qui m'ajuda? Com ho faig amb el meu negoci a partir d'ara?
La situació és realment greu per tothom i demanar solucions públiques forma part del funcionament normal d'un Estat de drets i de deures, però com han de quadrar els números si hem fet trampes al solitari tota la vida? D'on poden sortir ara totes aquestes misses que es necessiten si no n'ha entrat quan havien de fer-ho? S'entén perfectament el recel dels països quan es parla de mutualitzar deute perquè el que estem fent és contraposar dos models de societat diferent. Un model de compliment innat dels deures i un model basat en la picaresca, una cultura d'arrels protestants enfront una cultura de base catòlica.
Hi ha molta teoria creada sobre que les coses no tornaran a ser iguals a partir d'ara i segurament, algunes coses canviïn, més a la força que no pas per voluntat de la humanitat. Però entre les diverses lliçons que haurien de quedar-nos gravades per sempre és que al bé comú hi hem de contribuir tots com estem fent amb salut i el fet de no contagiar la resta mitjançant l'ús de mascaretes.