El promotor i gestor cultural Carles Jiménez dialoga amb creadors menorquins de diferents camps artístics: pintura, teatre, literatura, música, escultura... i, des de fa un temps, en publica les entrevistes, sempre interessants, al diari MENORCA. Aquesta setmana ha estat el torn de Francesc Florit Nin (Ciutadella, 1960), pintor i poeta, d'una creativitat fecunda. De les seves opinions, ben fonamentades, m'interessa ara quedar-me amb la que reivindica l'obra artística com un antídot contra l'actual cridòria del món, perquè em fa pensar en la trajectòria del suara desaparegut artista valencià Joan Genovès (1930-2020), autor d'una de les obres més simbòliques de la ‘modèlica' (més 800 mort pel camí!) Transició democràtica espanyola: «L'abraçada» o l'esperança d'una reconciliació basada en la justícia, que mai no s'ha esdevingut.
Artista de les multituds i generador d'una obra de fort contingut social, Genovès havia rebut l'impacte de l'art pop americà dels anys 60, que explicava amb alegria i forta càrrega irònica l'opulència del capitalisme desbocat. Tanmateix, agafant-ne l'estètica, l'ètica del pintor, que vivia la misèria i repressió del règim franquista, l'empenyia vers a una temàtica que denunciava l'horror i la repressió d'aquella circumstància històrica. Vegi's «El carrer» (1969) o «Les taques de sang» (1972). Pere Antoni Pons parla del «formigueig de figures humanes indistingibles i amuntegades sobre la tela, una expressió de desordre social, malestar col·lectiu, revolta i victimització comunitària» («El Temps», núm. 1876, 26/05/20).
Torn al text de Florit Nin: l'art com a tècnica i com a humanisme, alçat contra la barbàrie. «Nulla aesthetica sine ethica», digué el professor JM Valverde i renuncià a la càtedra solidàriament. Contrastant: mentre avui el youtuber que triomfa és el qui obté el major nombre de likes a les xarxes i a qui més empreses li paguen per associar llurs marques a la seva imatge, a Joan Genovès no li anà tan bé: van ‘emprar' obres seves diferents moviments socials, com «La Crida», que usà el disseny del ‘portador de la senyera', que havia fet per a la revista «L'Espill». Joan Genovès fou enxampat per la policia preparant la reproducció de 500.000 cartells de «L'abraçada», que havia d'empaperar Madrid reclamant l'amnistia per als presos polítics. Malgrat esser ‘viral' el seu quadre, en Joan, com en temps de Valle-Inclán, passà vuit dies tancat a la garjola del Ministerio de la Gobernación, allà a la madrilenya Puerta del Sol. Amic de Saramago, somiava uns Països Catalans amb la mateixa autonomia que Portugal.