Cuidar les coses

La meva millor escola de manteniment va ser l'estima del meu pare. Li agradava disposar bé de les coses, cuidarles i fer-les durar. En Berto sempre tenia una reparació al cap, la pensava, i trobava la manera d'arreglar-la respectant l'essència. Un oli, un descalcificador per les aixetes, el taulell i el calaix de les eines... I és clar, em costa entendre l'estil contrari.

Cada vegada que hi ha una suposada millora general a Maó, m'hi duu al record. Les obres d'instal·lació de la producció que durà l'aigua des de la depuradora des Castell fins la central elèctrica d'Endesa, per nodrir el sistema de refrigeració, n'és el darrer exemple. Fan mal d'ulls, i se't claven per a tot el cos. Cicatrius mal curades que ja formen part dels carrers Ciutadella, JM Quadrado, Vives Llull, Vasallo, Amazonia, Ronda, Camí de Trepucó i accés fins Es Castell. Encara hi ha les d'abans, la fibra òptica. Nyaps. Si remuguem, veïns o persones de trànsit diari que ens troben constantment amb els clots i els bonys, s'acaba provocant un segon adobament que sol ser pitjor que el primer. L'Ajuntament no hauria de permetre que es deixi el paviment tan malmès. Segurament, l'empresa espanyola propietat majoritària de l'elèctrica italiana i d'inversions i accionistes privats, que domina el mercat elèctric nacional, no deu estar per una mica d'asfalt. No vull ni pensar que encara li bonifiquem l'Impost de Construcció i Obres. Primer, l'amor; segon, la tècnica.