L'emèrit professor de l'IESE Alfred Pastor, d'arrels menorquines i suïsses a qui recomano seguir en els seus articles quinzenals que publica a «La Vanguardia», fa unes quantes setmanes que mira de fer aportacions sensates a la reconstrucció de la nostra economia després de la covid-19. Com les persones sàvies, en comptes de dedicar-se a criticar el present, obre la mirada cap a futur per fer propostes que ajudin a transformar la crua realitat. Des de la creació d'un programa estatal que promogui llocs de feina que ajudin a posar el país en marxa i que serveixin de complement indispensable de l'ingrés mínim vital perquè permet posar en pràctica el principi de qui pugui fer feina, que la faci i així evitem consolidar una cultura de la dependència. O la reflexió al voltant de la situació indigna i clamorosa dels temporers que es dediquen a recollir fruita en el sentit que si el que provoca aquest problema son les lleis de mercat, està a les nostres mans canviar-les perquè no estem parlant de lleis de la física sinó que les hem creat nosaltres i per tant, les podem transformar nosaltres.
A Menorca l'emprem molt aquesta expressió que les lleis del mercat ens empenyen cap a un cantó o cap a l'altre i condicionen el nostre destí. El transport aeri és un clar exemple d'aquesta submissió al que el mercat disposa i nosaltres hem d'acabar sotmesos com la llei de la gravetat. No ens deixem vèncer per aquestes inèrcies. Plantem cara. Anem fins al fons de la qüestió. Pressionem el que calgui. No deleguem els nostres problemes en els altres. Unim veritablement els esforços. Alcem més la veu si cal. El camí més llarg sempre ha estat quedar-se parat.