Dilluns va tornar a passar amb una foto publicada a «La Vanguardia» d'en David Arquimbau. «Unos turistas con una mascarilla miran postales en Mallorca». Els que som d'aquí vam reconèixer de seguida que de Mallorca res perquè en aquella imatge, els turistes miraven postals de Menorca al carrer Nou de Maó. La primera lliçó que t'ensenyen a l'IESE és que el més important per a una persona és el seu nom i que recordar-lo, t'ajudarà en les relacions humanes i professionals que vagis teixint al llarg de la teva vida. En el cas de Menorca, la confusió és perenne i forma part del nostre dia a dia com a illencs. Sempre he pensat que la toponímia a Balears ens va jugar una mala passada el dia que va decidir batejar-nos amb noms tan semblants perquè com a la vida, la mida és el que acaba comptant, hem d'estar donant explicacions que això és Men i no Mall.
L'altre dia ja va ser el cúmul dels despropòsits parlant per telèfon amb una noia d'una missatgeria que em trucava, perquè no trobava la nostra adreça. Si resulta que vius en un carrer que es diu Valldemossa a Menorca, s'acaba produint literalment un curtcircuit neuronal de tal magnitud, que t'obliga a fer una lliçó de geografia a l'estil Barrio Sesamo o Fernando Simón amb les mascaretes, per fer entendre que aquell paquet es perdrà inexorablement si pretenen fer-lo arribar al refugi d'hivern on va viure Chopin en comptes de ca nostra. En aquest sentit, tinc més esperances posades en què s'acabi trobant la solució definitiva per resoldre la covid-19 que no pas el fet d'aprendre a diferenciar entre Menorca i Mallorca. Cerca-Lejos. Arriba y Abajo.