El teatre des Born de Ciutadella tornarà a obrir les portes la setmana que ve. Des que un mal fat (però amb causes de mala gestió política evident) va fer que hagués de tancar-les al públic. Han passat segles de llavors ençà, si més no en la consciència de la gent que estima la cultura com el bé d'interès prioritari que els qui poc o gens fan per promocionar-lo diuen que és. L'obrirà l'equip de govern municipal divendres i l'endemà dissabte s'hi ha de celebrar l'acte de lliurament del 45è premi Born de literatura dramàtica. El covid-19 va fer ajornar-ne la inauguració, que havia de ser el 20 de març. És dolç el lluïment d'una recuperació que s'ha fet esperar tant. És allò de posar-se medalles; els polítics ja se sap... Però bé: el repte serà des d'ara el rendiment que es pugui obtenir d'activar un equipament important per a una població que, no s'oblidi, cada any atorga un xec de 4.000 euracos per una proposta teatral que, tanmateix, poques vegades hem pogut veure representada en espai menorquí.
La infraestructura ja hi és; i la programació? Temps al temps. Hauria de ser possible que Ciutadella entri cada temporada en un circuït teatral, que connecti el seu públic (n'hi haurà?, se sabrà construir?) amb el que va al Principal de Maó, al de Palma, als teatres de Manacor, d'Eivissa...; del País Valencià, de Catalunya... Tenim a les illes Balears qualque cosa que respongui al títol de «política teatral»? Hem sortit del pou dels anys 80 i 90 quan el govern del Consolat de Mar invertia menys d'un 1% del pressupost en teatre i era a la coa de les 17 comunitats autònomes del regne.
2 Acaba de publicar-se «Els satèl·lit», l'obra de Ricard Gázquez guanyadora del Born l'any passat. La podem llegir, que ja és cosa. En el pròleg, que signa el membre del jurat Laurent Gallardo, el professor de Universitat de Grenoble Alpes escriu que «el teatre és en essència una art política, que convoca l'assemblea per dialogar-hi», i cita Juan Mayorga –guanyador del Born en dues ocasions i un dels dramaturgs més rellevants de l'escena espanyola: «el teatre va néixer per interrogar els déus i per desemmascarar els homes que es disfressen de déus». Mentrestant, als mortals ens convé no llevar-nos la mascareta
Ah, el Cercle Artístic i l'Ajuntament han arribat a un acord. No calia trepitjar-se ulls de poll. Hi sortim guanyant.