Volia posar-vos al dia de les inclemències que segueixo acumulant amb l’okupa que viu al pis de la SAREB que mora damunt d’un habitatge que tinc en propietat com una teràpia per desfogar-me. Una mala sort que no desitjo a ningú i és que si és un problema gros que s’ocupi una casa, encara ho és més tenir-lo de veí.
Ja vaig escriure sobre això en el seu dia i parlava que a la comunitat l’hauríem d’aguantar com a mínim un any perquè s’havia denunciat l’ocupació per la via civil i no penal. Doncs bé, estem anant cap als dos i lluny de semblar que el faran fora, el confinament ha alentit els processos judicials i en conseqüència, els desnonaments.
Per tant, sembla que hi celebrarà els Nadals i la propera Setmana Santa sencera, com a mínim. Ho he demanat a la gestoria que administra la propietat i tampoc saben dir-me quin dia veurem la llum. Dit això, puc relatar-vos sorolls i crits varis de matinada, un arrest domiciliari per alteració de l’ordre públic i una semi inundació del pis per manipular connexions, que va provocar taques d’humitat en el meu i si no fos perquè el llogater va pujar a avisar-lo, s’hagués convertit directament en una peixera.
Una altra nosa és el seu gos okupa, que fa totes les seves necessitats a la terrassa, provocant que el pati interior on es podria penjar la roba, hagi quedat inhabilitat. En sis mesos he tingut dos canvis de llogater provocat pel cansament que provoca tenir algú tant indesitjable com a veí. Tots dos van intentar fer un esforç diplomàtic d’acostament per signar una mena d’armistici que conduís a un veïnatge com a mínim agradable però han estat sense èxit. Seguiré informant.