El European Recovery Program (ERP), popularment conegut per Pla Marshall, va ser la millor operació de política exterior i de màrqueting dels Estats Units després de la segona guerra mundial. El Pla Europeu de Recuperació (PER), que preveu 140.000 milions per a Espanya, té poc a veure amb aquell, entre altres coses perquè llavors el primer beneficiari era el Regne Unit, que ara està fora de joc, i l'Alemanya llavors vençuda, ara lidera Europa, gràcies a una política carismàtica com és Angela Merkel, cancellera del seu país des de fa 15 anys. El que tenen en comú és una aposta decidida, com no s'havia vist en dècades a la Unió.
Ara, però, els doblers no són un regal, sinó que s'hauran de guanyar i per fer-ho s'han de presentar projectes d'acord amb les directrius europees. S'ha d'aprofitar per promoure el que en diuen una nova economia, basada en la digitalització, les energies sostenibles, la reindustrialització. A Menorca, el Consell compta amb una proposta interessant, amb una inversió estimada de 67 milions d'euros en matèria d'energia. És un bon principi.
Hi ha també iniciatives particulars que s'estan posant en marxa. Sense comptar amb les empreses privades no hi ha transformació possible. A més, la seva participació és la que pot ajudar a l'eficàcia i al dinamisme.
Les administracions tenen un greu problema, que el diputat Josep Castells destacava aquesta setmana. La manca d'eficàcia en la gestió dels projectes inversors. Des que s'aprova la idea fins que no es posa la primera pedra passa tant de temps que si aquest ritme no barata serà molt complicat que la inversió europea es pugui aprofitar.
Si de la crisi n'ha de sortir l'oportunitat, convé que els gestors polítics posin en marxa mesures excepcionals que barrin la tendència a la burocràcia infinita. Quan es deixi de parlar d'una darrera copa, ens haurem d'ocupar de coses més importants.