Anem tard a Europa amb l'expedició de passaports covid si el nostre objectiu és que la temporada turística d'aquest any sigui més generosa que l'any passat. Entre d'altres coses perquè s'hauran de posar recursos i esforços en generar un nou document artificial des de Brussel·les en comptes de recuperar el carnet de vacunes de tota la vida que ens van donar quan vam néixer, i on hem anat apuntant totes les vegades que qualcú ens ha posat una xeringa. És el document que calia endur-se quan volies viatjar a un país on t'exigien arribar vacunat, de la mateixa manera que existeix el carnet de conduir internacional des de fa molts anys, que expedien a Trànsit i que una vegada vaig tramitar i pagar però que llavors, mai ningú em va demanar, com sempre acostuma a passar.
És veritat que els temps d'ara són els digitals i per tant, si el podem ni que sigui escanejar o transformar en QR, el tindrem disponible en qualsevol moment però més enllà d'això, sembla que ens agradi posar obstacles mentals per entretenir el pobre ciutadà amb un paper nou per poder passar fronteres.
En general, la prioritat de l'administració o de qualsevol empresa hauria de passar sempre per posar les coses fàcils als seus administrats o als seus clients. Simplificar les coses, però, és una de les feines més difícils que existeixen perquè és la cara oposada a la complexitat. L'arquitecte Glen Murcutt ho resumia amb una metàfora, una vegada que el van entrevistar. El millor exemple del què vol dir simplificar és fer un brou perquè aquest és el resultat de tots els sabors dels aliments que hi posem, que s'acaben reduint a una tassa.