Llegia fa uns dies a la premsa econòmica que al 2025, la xifra de persones ultrariques a tot el món haurà arribat a les 660.000 persones, un 27 per cent més que l'any passat segons el Wealth Report de Kinght Frank. Pels qui els interessi comparar-se, es considera un ultraric aquell que disposa com a mínim de 30 milions d'euros de liquiditat, no patrimoni. Al nostre país es calcula que d'aquests n'hi haurà uns 8.233 (un increment d'un 40 per cent davant la xifra actual) i d'aquest repartiment, no sé quants tocaran a Menorca o com a mínim, quants d'ells passaran per aquí. Ja saben que parlar de quants diners tens sempre fa lleig a no ser que tinguis al director del teu banc assegut al davant. Tenir o no tenir sempre ha estat molt relatiu, ja ho sabem.
Podem pensar que és un autèntic disbarat gastar-se cinc mil euros en benzina, que imagino és el que devia pagar Cristiano Ronaldo l'altre dia a la benzinera del Club Nàutic Ciutadella si va omplir sencer el dipòsit del seu iot de 27 metres. Però com escrivia l'altre dia la periodista Mariángel Alcázar, «cuando se tiene una fortuna de casi 100.000 millones de euros, gastarse cincuenta millones en un barco vendría a ser como gastarse 5 euros en alquilar un patín acuático en Benidorm, si algún día consiguieras tener en el banco 10.000 euros».
En qualsevol cas, la dada que ens hauria de preocupar és que la diferència entre els que més tenen i no tenen res va camí de convertir-se en estratosfèrica i a la vegada, insuportable per conviure en pau. No m'estranya veure aquestes lluites de fiets a veure qui fa el primer viatge interespaial abans perquè tal vegada, calgui sortir corrents algun dia.