Des de fa mesos, anem de bòlit amb reformes i contrareformes laborals. De fet, ha estat el culebrot de l'hivern. Europa marca unes pautes per poder enviar milions d'euros a Espanya per a la reactivació econòmica. Això porta al govern de coalició a liderar una reforma de la reforma laboral que desdiu allò que ambdós partits duien al seu programa electoral, és a dir, la derogació total de la norma. Però entretant, patronal i sindicats majoritaris, amb l'auspici del govern, es posen d'acord per apedaçar el document i obrir les portes als fons europeus. Des d'Europa es felicita l'entesa dels agents socials espanyols. Però les opcions més esquerranes i les més dretanes conflueixen en un vot negatiu, empesos per motius divergents (la defensa de la derogació total o la defensa de deixar el text com està). Els extrems, novament, s'ajunten.
Entremig de tot això, hi ha dos diputats d'UPN que manifesten públicament acatar la directriu del seu partit, cosa que asseguraria l'aprovació del nou text de la reforma laboral; però, amb nocturnitat i traïdoria, el dia D voten en contra. En un gir encara més enrevessat, un diputat del PP s'equivoca votant telemàticament (de fet, ho fa fins a 4 vegades al llarg de la sessió parlamentària) i la norma surt aprovada per un («el») vot de diferència. A continuació, el PP qüestiona la legalitat de l'aprovació i demana que s'invalidi la votació. Mentre, uns acusen de transfuguisme i els altres de «pucherazo». L'anècdota del diputat popular no deixa de ser això, una anècdota (de dimensions importants). El veritablement preocupant és la manca de paraula i les formes ocultistes dels dos diputats d'UPN. I és que el primer que haurien d'ostentar els representants del poble és honorabilitat. I es veu que no abunda...