Es resultats de ses eleccions de Castella i Lleó dibuixen un escenari més clar que s'aigua: ha guanyat sa dreta, i per goletjada. El PP ha estat es partit més votat passant de 28 a 31 procuradors -gràcies a sa castanya del PSOE i Podemos-, però enfora de sa majoria absoluta, ha perdut més de 55.000 vots. En canvi, Vox ha estat es gran guanyador de sa cita electoral obtenint més de 200.000 vots i passant d'un diputat a tretze. Sa galeta de Ciutadans no sé si val massa la pena comentar-la, perdent 150.000 vots i dotze procuradors, ja que sa retòrica habitual de sa formació carabassa fins ara ha estat fer 0 autocrítica a sa seua absurda i suïcida deriva ultracentrista actuant en contra des principis des seus votants lliberals per fer de carrossa de PSOE i Podemos. Així els hi ha anat, i així els hi anirà a ses pròximes generals.
Sa contundent pujada de Vox i sa pírrica victòria del PP aboquen es dos partits a un pacte de govern on Vox reclama sa vicepresidència i el PP no pot fer altra cosa que acceptar-ho tractant amb respecte as seu soci natural. As cap i a la fi, Vox va néixer l'any 2013 d'una excisió d'aquell Partit Popular de Mariano Rajoy que bramava com un ase: «Si alguien se quiere ir al partido liberal o al partido conservador, ¡que se vaya!» I així ho van fer.
Sa presidenta del PP Menorca, Coia Sugrañés, és molt més viva amb açò que es banaules que lideren el PP nacional, i no entén per què s'ha de qüestionar un pacte entre dues formacions de dretes com PP i Vox: «Los resultados electorales expresan la voluntad de los ciudadanos. Los políticos son, o han de ser, servidores públicos y han de saber ajustar su acción a la situación del momento (…). Hay que buscar un punto de confluencia, que siempre es posible. Nadie me preguntó respecto al pacto de gobierno central, donde el PSOE gobierna con una extrema izquierda que, por cierto, ya se ha ido dando cuenta que una cosa son las barricadas y otra la acción institucional y los procedimientos legales (…). ¿La supuesta extrema derecha no tiene derecho a la experiencia institucional si la ley lo permite? Si se habla de cordón sanitario debería ser para los que gobiernan con etarras e independentistas».
¿Per què el PP no pot pactar amb Vox, es partit d'Ortega Lara, víctima d'ETA, i el PSOE sí pot pactar amb Bildu, es partit d'etarres com n'Otegui?
¿Per què el PP no pot pactar amb un partit constitucionalista com Vox i el PSOE sí pot pactar amb Podemos i tots es qui ataquen sa Monarquia Parlamentària i volen esfondrar es «Règim del 78»?
¿Per què el PP no pot pactar amb un partit democràtic com Vox quan el PSOE pacta amb es neocomunistes de Podemos, es filoetarres de Bildu o es supremacistes del PNV?
Arribat es moment, qui s'oposi a s'aliança natural entre PP i Vox a nivell nacional tindrà es dies comptats en política, nomi Pablo, Teo o Alberto. Perquè en política se pot fer de tot llevat de dues coses: es ridícul, com deia en Tarradellas, i actuar en contra de sa voluntat des teus votants. I el PP d'en Casado està a punt de tenir es dubtós honor de fer ses dues i a la vegada. Han fet es ridícul atacant, amenaçant i acusant en públic de manera grotesca i sense proves a Isabel Díaz Ayuso; tant, que s'única via ja és sa dimissió des tàndem fracassat d'en Casado i n'Egea. I estan a punt de suïcidar-se del tot bloquetjant es primer pacte de govern autonòmic amb Vox.
Un pacte PP-Vox no només és necessari pes bé d'Espanya sinó que és lo que han decidit a ses urnes es ciutadans de Castella i Lleó. I açò, en democràcia, va a missa.