Resum quotidià del carril bici de l'aeroport: Una xarxa social, 2 opinions (blanca i vermella) i una majoritària, la vermella. Tothom veu la vermella, la còpia i comparteix. Es percep el criteri popular i el fan créixer. S'està escampant, i prest es converteix en imatge viral. Després s'hi afegeixen les paròdies, i un vídeo d'un conegut locutor i publicista. I una altra xarxa, i d'altra. I provoquen el seguiment dels mitjans de comunicació, que clarifiquen l'administració competent i el cost. El Senador per Menorca també en farà gala a Madrid, i la notícia vola tant, que en tan sols 48 hores, AENA declara que rectificarà el polèmic tram que sorteja faroles, i que ha costat 316.000 euros.
De vegades crec que internet ens ha desconnectat de nosaltres mateixos, ficant-nos en debats populistes i donant per provat tot allò que encara hauria d'estar en dubte.
M'agradaria que la pressió popular fos, per exemple, com aquella ILP (Iniciativa Legislativa Popular) hipotecària. Comptava amb l'aval d'un milió i mig de signatures, un veritable clam social contra el drama dels desnonaments, amb la PAH (Plataforma d'Afectats per la Hipoteca) al capdavant defensant el dret a l'habitatge.
O per combatre els preus de la llum, o la violència de gènere, o els greuges de la doble insularitat. Clar que «popular» vol dir dotar al poble, i «populisme» és l'habilitat d'aquell que el von instrumentalitzar. No ens hauríem de permetre açò com a societat.