Una de les campanyes més recurrents que fan els ajuntaments per conscienciar la ciutadania, fa referència a la «invasió» de les places d'aparcament reservades per a persones amb mobilitat reduïda. Sota el lema «posa't al meu lloc» o «aparca l'incivisme», volen limitar la presència de vehicles al titular de la targeta blava. S'ha generalitzat que l'empren els familiars, i l'aprofiten especialment a les portes dels equipaments públics, els centres de salut i fins i tot les escoles. Pescats, solen respondre: «són només dos minuts».
Diumenge vaig caure amb la bicicleta. Culpa meva. Vaig voler esquivar l'obstacle que se'm presentava enmig del camí sense deixar de pedalar. El resultat: Un toc a l'espatlla, una ferida petita al peu, i nombrosos cops blaus que van aparèixer immediatament després de la dutxa i que he passejat amb un «ai» durant tota la setmana. No passa res, si no fos perquè el tap era una furgoneta estacionada al carril bici de Josep Anselm Clavé. Una contrarietat ben plantada. El seu conductor també va pronunciar: «només eren dos minuts».
Dos casos on la intrusió és constant.
Dilluns qui ve entra en vigor la nova Llei de Trànsit, que implica un enduriment en les sancions per a determinades conductes al volant, com utilitzar el mòbil, no dur cinturó, fumar, o bé la velocitat d'avançament o la pèrdua de més punts per no respectar la distància d'1,5 m amb les bicicletes.
Al meu país, què trist, les sancions són lliçons.