La saviesa popular ens ha deixat la màxima qui paga mana, que recull una veritat clara, qui paga com toca, té dret a manar i a ser atès en el que disposi. La dita ens ofereix alhora una regla de conducta, qui té els mitjans econòmics paga i el que cobra ha de ser d'utilitat i donar rendiment, que per açò el retribueixen.
Ara bé, no sempre succeeix així, fa uns mesos el diari «Abc» publicava un comunicat del bufet d'advocats, on «treballava» el que va ser líder de Ciutadans Albert Rivera, en el qual li retreien falta d'implicació, d'interès, inactivitat i un rendiment molt per sota del que seria raonable. Els jutjats decidiran si l'empresa ha de pagar-li fins a l'acabament del contracte el 2025.
En totes les professions i facetes de la vida hi ha persones tranquil·les, impassibles, impertorbables -vostè apreciat lector/a segurament en coneix alguna- que plàcidament són presents en el seu lloc de feina, però que realment en fan ben poca, i altres directament desvergonyits, que tenen la barra de a més de no fer-ne, aprofitar-se de la dels altres.
En el món de l'esport tenim a Gareth Bale, Neymar o Dembélé, futbolistes amb qualitats tècniques innates i un físic privilegiat, però no mostren l'imprescindible desig de fer l'esforç requerit per estar a un nivell altíssim de rendiment, que justifiqui la dinerada que cobren.
La setmana passada els madridistes van estar especialment indignats, el gal·lès no va ser convocat per al partit contra el Barça, justificant-se amb unes molèsties a l'espatlla. Només quatre dies després va jugar un gran partit essent decisiu en la victòria de la selecció de Gal·les, mostrant un excel·lent estat de forma. Res de tot açò ve de nou al club blanc, que coneixen amb pèls i senyals les contínues faltes de compromís i el seu absentisme, Zidanne primer i ara Ancelotti l'han posat en la llista negra.
Així i tot a pesar del seu ampli i sospitós historial mèdic, de polèmiques extra esportives i de l'animadversió de la grada, entre els madridistes hi ha discrepàncies. Així són molts els que recorden les bones imatges de Bale, amb l'equip guanyant quatre Champions, dues Lligues, una Copa, tres Supercopes d'Europa, una d'Espanya i quatre mundials de clubs, a més de gols per emmarcar, i per tant, no els importa que el Club l'hagi fet multimilionari i que segons informa la pàgina especialitzada Salary Sport, en nou anys hagi tingut un cost superior als 300 milions.
És raonable pensar que el club del Bernabéu consideri que ha fet tard per denunciar-lo, per no acomplir amb les seves obligacions professionals i portar-lo als tribunals. Per la seva part el futbolista té un contracte que acaba en mesos i pel que li queda d'estar en el convent, no tindrà gens d'interès pel club que en poc temps abandonarà.
La gran majoria dels esportistes mortals, els modestos, els que es guanyen la vida amb sacrifici i esforç, amb hores i hores de dur entrenament, assumint responsabilitats, els que es desviuen per l'esport, els que saben el que costa, aquests són els autèntics, no els putifeines i malfeiners.