Aquesta frase del novel·lista francès de fa dos segles, Victor Hugo (1802-1885), és, tristament, ben actual.
Certament la novetat segueix tenint un atractiu innegable i la curiositat, que no la xafarderia, ens mou a saber què hi ha de nou en molts aspectes com són la tècnica i la ciència. Fins i tot el pensament i la filosofia són un gran motiu de progrés individual i col·lectiu que cal conrear i estar atents als avenços de la humanitat.
Benvingudes, doncs, les novetats, sempre que siguin veritat i que es divulguin en un marc de bona fe i per millorar les nostres vides, tant en l'aspecte material com en l'espiritual.
Tenim actualment un perill, en el tema divulgació, que ja fa estralls i s'està convertint en un hàbit per obra i gràcia dels mitjans que ens dona tot el mercat d'aparells i sistemes de comunicació cada vegada més potents i de més fàcil accés, que tenen en els telèfons mòbils i les pantalles, tàblets i ordinadors, unes eines ja quasi imparables.
Estem entrant en aquella dita de què una mentida repetida moltes vegades acaba creient-se com a veritat. Ens cal contrastar el que ens arriba i no divulgar el que no sabem de cert que és veritat. No fer-ho així ens converteix en còmplices de mentiders, moltes vegades interessats, que només fan mal i creen divisions i mals entesos, quan no baralles i fins i tot guerres.
Qui escriu per ser llegit públicament, tot i tenir el dret, i gairebé el deure, d'expressar la seva opinió, no pot, no podem, amagar-nos rere la cortina dient que estem parlant d'un tema que no coneixem prou i alimentar les Fake News (falses notícies), sense contrastar res i fiant-nos només dels nostres sentiments. Fer-ho així és ser còmplices d'amagar possibles «no veritats» i fer que els lectors s'enverinin i es contaminin acabant, mal informats, a prendre part, massa sovint violentament, a favor de fets i accions que no són veritat.
Són molts els exemples de com el fanatisme pot emboirar la veritat, sobretot quan entrem en el camp dels sentiments. Si parlem de l'esport tots sabem que ni el nou sistema del Var convenç els hooligans de si la pilota entra o no entra bé a la porteria, o si la falta és o no és justa. Si entrem en el tema religiós que tan directament va als sentiments, els criteris poden ser, fins i tot dins una mateixa creença, oposats o almenys contradictoris, i si són de religió diferent el judici que en fem sovinteja l'anatema, el rebuig, quan no l'enemistat. I si entrem en política la cosa es complica encara més i gràcies a la manca de bona i veritable informació tenim el vici d'etiquetar pobles sencers per l'actuació d'algun dels seus membres o dirigents. Si Putin ordena un atac, els russos són dolents, si alguns ciutadans se senten mal governats i defensen els seus drets a autogovernar-se, són enemics. A casa nostra tenim l'exemple proper amb el tema català, on els que s'han significat han hagut de patir presó o exili, i per si això fos poc, a la resta de l'Estat, en lloc de cercar on és la raó del malestar, els han enviat als jutges i s'ha creat tot un munt de Fake News per desacreditar les persones i les idees, convertint una part de la ciutadania cap un costat o cap a l'altra, sense ni pensar en els motius del tema, com si d'una guerra es tractés i s'hagués de guanyar encara que fos amb patiments d'uns o altres. D'exemples, dissortadament, n'hi ha un munt i a tot arreu.
Escrivia el cèlebre japonès Sun Tzu (544 a.c.) en el seu tractat «L'art de la guerra»: «L'ideal suprem és vèncer l'enemic sense batalla». Poc podia pensar que, 2.500 anys després, una de les armes més perilloses fossin les falses notícies que, dirigides intencionadament, decanten els països i les societats a enfrontaments caïnites, tristament empesos per esperits guerrers, sense escrúpols, que aconsegueixen, fins i tot, influir en els sentiments de la bona gent, fent-los caure al parany allunyat del convenient i saludable món de la bondat, la comprensió, l'estudi i si cal la compassió, deixant de banda si anem guanyant o perdent unes guerres, perquè el que cal és evitar-les.
Anem alerta amb les notícies i abans d'escampar-les contrastem que siguin veritat, tant si ens agraden com si no. Abans d'escampar falses notícies més val callar.