Fa dies que estic capficat amb una qüestió a la que no trob solució. M'explicaré: pel dia 28 de maig, vespres de la molt militar festa de San Fernando, fill de Berenguela de Castella i Alfons IX de Lleó, patró de l'arma d'Enginyers de l'Exèrcit de Terra i de l'OJE, el de trocitos a pie trocitos andando, l'ajuntament d'Alaior convoca a un acte en el que podran participar tots els menorquins i transeünts nacionals que ho vulguin i tenguin més de 18 anys. L'acte és cosa d'en José Luis, una jura de bandera. El que em preocupa no és açò, evidentment. El que em preocupa és el cartell que han fet per anunciar l'esdeveniment. El títol que apareix és «Jura de bandera civil». Clar, quin és el meu dubte? Ha de ser «Jura de bandera civil» o «Jura civil de bandera»? No és de resposta fàcil.
Primer de tot hem de pensar si és una jura o una promesa. Segons la RAE, jurar és prometre una cosa solemnement, posant per testimoni o garantia de compliment a Déu o a persones o coses molt respectades per la persona que promet. Segons la RAE, prometre és el mateix, però sense Déu per enmig. Per tant, si és un jurament hi hauria d'haver un representant de Déu, verbi gratia un sacerdot, que en doni fe, o com a mínim una bíblia, per modesta que sigui. Si no és així serà només una promesa. Però això és un tema menor. La qüestió important és a veure on posam «civil», si després de «bandera» o de «jura».
Si deim «Jura de bandera civil», com fa l'Ajuntament, tenim que «Jura» és el substantiu i nucli del sintagma nominal principal i «de bandera civil» constituiria el sintagma preposicional (que es formaria amb la preposició «de» amb el sintagma nominal «bandera civil», on el substantiu «bandera» és el nucli del sintagma nominal secundari i «civil» és l'adjectiu qualificatiu que modifica el substantiu «bandera» que, a la vegada qualifica al substantiu principal «Jura». Per aquest motiu, el que sembla civil és la bandera i no la jura.
En canvi, si deim «Jura civil de bandera», «jura» continua essent el substantiu i nucli del sintagma nominal principal, «civil» seria l'adjectiu qualificatiu que modifica el substantiu al qual acompanya, per tant, parlaríem d'una «jura civil». En aquest cas, tancam l'anunciat amb «de bandera», que constitueix un sintagma preposicional que funciona com a complement del nom i nucli del sintagma nominal principal, per tant, qualifica a «jura»
Aquesta idea senzilla que ens diu que el cartell de l'Ajuntament està mal escrit, a no ser que en José Antonio Luque em faci veure el contrari, es complica si interpretem «de bandera» com a construcció figurativa o de registre popular, de manera que actui expressament com a complement circumstancial de mode.
Perquè ens entenguem, que jo ja m'he perdut. Si posam «civil» després de bandera sembla que el que és civil és la bandera, i jo no sé que hi hagi banderes espanyoles (o d'altres països) civils o militars, això em fa pensar que el que és civil és el jurament i no la bandera, encara que és ben cert que quan jo vaig jurar bandera a un quarter de Madrid, no la van anunciar com un jurament de bandera militar o un jurament militar de bandera. No sé si em segueixen. En cas contrari, si posam «Jura civil de bandera» ens pot confondre a l'entendre que serà un jurament de dalt de tot, o sigui «de bandera». És cert que aquesta accepció s'emprava més en l'Espanya de Franco per qualificar a les dones guapes, com na Sara Montiel o na Lola Flores.
Posem on posem l'accent sobre la naturalesa civil de l'acte, entenent que en aquest punt, civil es contraposa a militar, em deman si hi haurà militars a l'acte. Jo crec que sí, que hem d'esperar una desfilada de caps i oficials, que de soldats ja en queden pocs. Fins i tot és possible que vengui una banda de música militar, perquè no crec que en José Luis contracti una batucada per amenitzar la cerimònia. La pregunta és la següent: si l'acte és presidit per les autoritats civils però també militars, és un acte únicament civil o també és militar? En aquest punt podem introduir un element comparatiu: nosaltres ens podem casar canònicament o civilment. Si ho feim civilment, ens absoldrà el batle o un regidor, però no vindrà el senyor rector (a no ser que el senyor rector sigui regidor -que de vegades ha passat- i creï el vincle de la parella des d'una òptica civil. Per tant, si en la jura ja hi ha l'autoritat civil, que segur que en José Luis hi serà, no fa falta la presència de l'element militar. En aquest cas que no hauria estat més correcte, anunciar-lo com a Jura cívico-militar de bandera o Jura de bandera cívico-militar?, que ja tornam a estar en les mateixes. La cosa és senzilla, però. Ja que la civilitat no és ni de la bandera ni de la jura, sinó de les persones que es rendiran a l'emblema, potser es podria dir: «Jura de bandera de personal civil».