Des dels temps del premio naranja i el premio limón, sempre hi ha hagut un contrapunt als guardons que destaquen el millor d'una disciplina artística o creativa. Són cèlebres els Razzies, que trien les pitjors pel·lícules com antítesi dels Oscar. De vegades, fins i tot, coincideixen amb el palmarès.
A Menorca podríem fer el mateix amb el concurs del Col·legi d'Arquitectes per triar els millors edificis. No sé si tenen previst postular-se per al premi els creadors d'aquesta cosa futurista que Ports construeix as Pla de Fornells per posar-hi oficines rompent l'estètica de la primera línia. El restaurant que hi havia abans era lleig, però açò que estan fent ara no ho millora gaire. Encara que si alguna cosa és de jutjat de guàrdia, és la pèssima planificació dels treballs que tenen el port com una zona de guerra en plena temporada.
Si haguéssim de fer una consulta popular sobre les construccions més desafortunades, la de Fornells tindria molts de nombres per arribar a la final, però no és l'única. De mamotretos en tenim a vessar. De vegades, fins i tot, s'hi enamoren les administracions, que no dubten a comprar-los i engreixar un patrimoni immobiliari que després no saben a què destinar. Quan comencin a sentir que hi volen fer exposicions o un centre cívic, preparin la cartera.
Aquesta febre pel ciment de la classe política ha arribat a Sant Lluís, on després de gastar-se 2,1 milions d'euros en rescatar l'edifici de Sa Tanca (el fons voltor que el tenia està encantat amb el negoci) s'acaben d'adonar que excedeix la capacitat de l'ajuntament per fer-hi res i demanen ajuda. Però, té sentit gastar encara més doblers per perpetuar un bodri que ha esguerrat la principal entrada de Sant Lluís, abans de postal amb el molí i les casetes blanques? No seria suficient aprofitar el pàrquing subterrani i deixar la superfície lliure de formigó per recuperar el que mai no s'hauria d'haver perdut?