Ahir i avui anam celebrant la festa de la Mare de Déu del Carme a Fornells, Ciutadella, Maó... amb Eucaristia, processó, rés de rosari, concerts... En la Sagrada Escriptura es parla de la bellesa del Carmel, on el profeta Elies defensava la puresa de la fe d’Israel en el Déu vivent. En el segle XII alguns eremites, cercant la solitud, es van retirar en aquella muntanya de Palestina i van edificar una església que van dedicar a la Mare de Déu, i després van fundar un Orde dedicat a la vida contemplativa i apostòlica sota el seu patrocini. Segles després, la Mare de Déu del Carme, invocada pels carmelites com a «Flor del Carmel, Estrella del Mar», va ser adoptada a finals del segle XVII com a patrona per la gent del mar. L’Escriptura celebra la bellesa de la muntanya del Carmel, una bellesa que l’Església contempla en Maria (Stella maris). Sant Bernat va predicar:
«Si bufen els vents de la temptació, si et llencen contra les roques de la tribulació, mira l’estrella, invoca Maria; si et colpegen les onades de l’orgull, de l’ambició, de l’enveja, de la rivalitat, mira l’estrella, invoca Maria. En cas que la ira, o l’avarícia, o el desig carnal assaltin amb violència la fràgil embarcació de la teva ànima, mira l’estrella, invoca Maria».
I l’Orde del Carme, en les seves dues branques (de l’Antiga Observança i Descalça), canta joiosa la Seqüència, atribuïda a sant Simó Stock: Flor del Carmel:
«Flor del Carmel, vinya florida, esplendor del cel, Verge fecunda i singular, Mare tendra, intacta d’home, mostrat propícia amb els carmelites, Estrella del mar. Rel de Jesè que has germinat una flor (Jesús), permet-te’ns està sempre prop de Jesús. Lliri que creixes entre les espines, conserva’ns purs, a nosaltres que som tan febles. Dolça Mare, Verge puríssima, mostra’t propícia als cristians, Estella del mar. Porta i clau del paradís, Mare feu que aconseguim el lloc on estàs coronada de glòria».
Tenint present els pescadors i gent del mar, record les paraules d’Irène Némirovsky: «No podem ser infeliços si som acollits per l’olor del mar, per l’arena, l’aire i el vent». Cert, els menorquins no podem ser infeliços rodejats com estem d’aigua del mar, arena i vent. És un dia per a felicitar-nos tenint present la Mare de Déu del Carmel i les que avui fan festa.
Festegem la festa de Maria tenint present una de les expressions de sta. Teresa: «Tristeza y melancolía no las quiero en la casa mía». Jo tampoc les desig. Ni les desig a casa meva ni en cap altra casa. Per a viure hem de tenir «ganes de viure». M’impressionen positivament aquelles persones que front moments difícils de la vida no perden la seva serenor i demanen actituds positives. La Seqüència Flor del Carmel diu: «En els dubtes dau-nos consells prudents, en les adversitats dau-nos el teu consol. Tu que ets l’armadura forta de qui lluita, quan la guerra enfureix, dau-nos la defensa de l’escapulari». I també tenc present expressions de Guida Monjo, persona que va morir el 30 de juny passat a l’edat de 105 anys. La seva fe era, per a mi, extraordinària. Aquestes són algunes de les seves expressions al final de la seva llarga vida: «Per a combregar no puc dur es davantal. Esperi una estona, vull rebre Jesús amb molt de respecte». «Ara que se’n va, no el puc acompanyar fins a sa porta. Quan he combregat necessit estar atenta a Jesús i en silenci». «Ja no puc sortir de casa i venir a la Parròquia. Aquí, la meva habitació és com una capella». «Quan mori voldria estar en pau amb tothom». «Quan no em trobi bé tengui present que vull rebre la Unció». «La fe és el do més excel·lent de la meva vida. A hores d’ara sols m’importa Déu». «En aquestes hores ja sols depenc d’Ell. A les seves mans estic!». Quina pau front moments difícils!
Front les dificultats i tenint present Maria, em surten del cor unes paraules del salm 131, uns dels més curts de la Bíblia: «Senyor, el meu cor no és ambiciós ni són altius els meus ulls; visc sense pretensions de grandeses o de coses massa altes per a mi. Em mantenc en pau, tenc l’ànima serena. Com un infant a sa falda de sa mare, així se sent la meva ànima». Paraules que em recorden les mateixes que va dir Maria: «La meva ànima magnifica el Senyor el meu esperit celebra Déu que em salva, perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa. Des d’ara totes les generacions em diran benaventurada, perquè el Totpoderós, obra en mi meravelles» (Lluc 1,46-49).
Les festes marianes ens són font de riquesa, de reflexió, de contemplació. Confiem en Maria i front les dificultats no ens desanimem. Sempre avant!