Una ficció. Recinte firal de Maó. Octubre de 2023. Unes 200 persones participen en el primer Congrés de Mescladistes de Balears. Els lemes són «Recollida separada, pensament únic» i «Verde, amarillo, azul y marrón, la misma basura son». Al discurs d'obertura s'explica que el mescladisme ja era un moviment latent a l'Illa feia anys, gent desperta que sabia, en contra del discurs oficial, que a Milà es remesclaven tots els residus. Dos fets havien provocat la seva mobilització activa: la implantació del porta a porta, que consideren un atac a la llibertat individual per controlar-nos a través del que tirem i beneficiar les multinacionals, i el cas dels animals abocats de qualsevol manera. El cap de vaca perdigonat apareix a les samarretes del merchandising dels conspiranoics.
Podria passar açò? Qui sap. L'escàndol dels budells de vaca com a bufet lliure de les mosques a Milà és una garrotada per al Consorci de Residus ara que té davant seu el grandiós repte d'aplicar un sistema de recollida porta a porta que ha de millorar els percentatges de recuperació, però que també generarà moltes crítiques i reticències, sobretot entre els que volen continuar fent allò que els surt del contenidor per pura vessa, egoisme reutilitzat i manca d'urbanitat.
L'única manera de revertir la ficada de pota, mai millor dit, és aclarir com més prest millor les responsabilitats i multiplicar la transparència pel que fa al funcionament de la planta, com si fos vidre. És complicat implicar massivament la ciutadania en un projecte de recollida selectiva tan ambiciós com el porta a porta si persisteixen les incògnites i es van reciclant les llegendes urbanes sobre Milà, com és contradictori pregonar sensibilitat cap al camp orgànic tenint escorxadors en precari (l'altra derivada del tema), demanar estalvi d'aigua quan fins ara no s'han decidit a combatre les fuites a una xarxa que sembla de plàstic o reclamar contenció energètica quan els projectes de renovables es perden entre muntanyes de paper.