Els intermediaris serveixen per posar en contacte l'oferta i la demanda. A vegades paga la pena i a vegades surt més cara la salsa que el peix. Del valor final se'n solen endur una bona part, però en molts casos sense la seva intervenció no es podrien haver produït algunes operacions beneficioses per a tots els participants.
Els productes, mercaderies, negocis o contractes circulen i arriben a bon port a través d'un mitjà que comunica diferents llocs, empreses o persones, i que s'enduu, com és normal, la seva comissió en diners o espècies. El mateix que succeeix amb els productes de consum -que s'encareixen cada vegada que intervé un intermediari-, també ocorre amb l'energia, més cara i minvada com per més mans passa.
En el cas de l'electricitat, una part es perd per la resistència del cable que la transporta. I en el cas dels vehicles elèctrics, els avantatges no estan gaire clars, sobretot si no hi ha acumulacions de trànsit a nuclis urbans amb una contaminació alarmant, perquè mentre l'energia no s'obtengui de forma neta i renovable, tant se val si el fum surt d'una central que funciona amb fuel o del motor de cada vehicle, i així no fan falta els escassos i (sembla que) deficients punts de recàrrega, a la vegada que s'optimitza el rendiment de cada litre de combustible -en no haver intermediaris-, contaminant el mateix.
Així com als anys setanta creien que als 2000 aniríem tots en cotxos voladors, la revolució dels vehicles elèctrics tal vegada serà més lenta del que mos semblava fa una dècada.