Ja de ben petit t'arriben informacions de totes bandes, per exemple t'aconsellen no atracar-te al foc, perquè crema i te faràs mal. Tu tal vegada t'ho creus i ho respectes, però és boni segur que un dia poses un dit damunt una flama i sents que, efectivament, crema i fa mal. A partir de llavors, ho saps.
Però com en aquest món no ho pots experimentar tot personalment, has de delegar, i per açò la majoria de coses que coneixes no les vius en primera persona, sinó que t'arriben d'altres, oralment, per escrit, a l'escola, a ca teva, al parc infantil, a ca s'àvia o per televisió.
A partir d'aquí obtens informació, en un volum i a una velocitat espatarrant durant tota la vida, dades i interpretacions sobre el món a través, entre d'altres, de científics, psicòlegs, capellans, periodistes, advocats, coaches, polítics...
I de tot aquest caramull de coneixements, dades, conviccions, has de triar allò que te creus o no, allò que pots donar per cert i dir que ho saps, per molt que no ho hagis viscut, i diferenciar-ho d'allò que creus tu personalment, subjectivament, però que no has de tractar ni pots afirmar com una realitat absoluta. Cadascú té els seu criteri i passa pel seu sedàs les suposades veritats que li tracten de vendre abans d'acceptar-les.
Algunes decisions preses a partir del que admetis com a cert poden ser vitals per a la teva existència, altres no tindran conseqüències greus, però paga la pena, en aquesta època d'informació excessiva i descontrolada, vigilar i qüestionar-se totes les afirmacions que te vas trobant mentre vius, per molt que t'ho digui el cunyat que en sap de tot i molt.