En les relacions humanes hi ha poques coses pitjors que la mentida. Els errors, si hi ha bona voluntat, es poden arribar a perdonar. Però els enganys no, perquè al mentider ja no te'l creus mai més.
Mentre la majoria de la població està preocupada per l'encariment de l'habitatge o per si el nou salari mínim està en consonància amb l'encariment de la vida, la justícia espanyola sembla que té unes altres preocupacions.
La primera, que ja va pels sis anys de corda, la cacera dels líders catalans que continuen fora d'Espanya i que des d'allà van denunciant les males pràctiques jurídiques de l'interior. La segona, el descrèdit, via fets, de la nova llei que havia de defensar les dones dels atacs masclistes i que ha permès que alguns ja condemnats vegin reduïda la seva pena.
Sobre la primera, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea ja ha donat resposta a la consulta de les autoritats jurídiques espanyoles, que en resum, havien demanat com ho havien de fer per extradir «els fugitius», un nom que no acaba de quadrar, perquè continuen dins la Unió Europea. Seria diferent si s'hagessin instal·la a Abu Dabi, la capital dels Emirats Àrabs Units.
Després del fracàs de les euroordres d'extradició davant Bèlgica, Itàlia, Alemanya i la Gran Bretanya prebrèxit, la cúpula jurídica espanyola esperava trobar el remei amb aquesta consulta. Però quan ja tenen la resposta a les mans i tan com van passant els dies i els experts la van estudiant, tot indica que encara ho tindran més difícil.
No es pot negar que el govern espanyol s'havia mogut per facilitar-los la cosa. Els canvis del Codi Penal suprimint el nom de delicte de sedició és evident que volia afavorir la cacera, per més que el PP digui el contrari. Però sembla que, davant la justícia europea, no n'hi ha prou amb canviar el nom de les coses...
I així és que aquella gran victòria de la justícia espanyola que omplia les portades i que el propi govern va escampar, ha tingut una vida molt efímera. La salivera que els provocava dur els líders catalans a Espanya i poder-los jutjar al seu estil, amb el fred d'aquests dies se'ls ha gelat als morros.
O encara pitjor. La resposta del tribunal europeu, amb els seus arguments, arriba a qüestionar la validesa del famós judici «del procés» que, per escarni general, vam poder seguir per la televisió. Amb la pròpia llei espanyola a la mà, ja era dubtosa la competència del tribunal d'aquell judici.
L'altra gran tema de debat és, segons sembla, les conseqüències pràctiques de la llei del «només sí és sí». El govern del PSOE i Podemos ha necessitat quatre anys per consensuar el que havia de ser l'escut de les dones contra el masclisme. Però a la vista de les reduccions de pena que està provocant, salten tots els dubtes.
Encara que és difícil tenir una posició clara sobre el tema. Perquè la virulència amb què des del primer dia tant el PP com Vox s'han oposat a aquesta llei, fa pensar que sí que deu ser una bona defensa contra les agressions sexuals que pateixen tantes dones.
En definitiva, l'essència de la nova llei és que ja no es fa la distinció entre abús i agressió sexual. Tant si la víctima ha patit lesions físiques com si no, sempre ho entén com una agressió sexual, amb un graduat de penes més ampli que el que hi havia fins ara. I aquest és el motiu que, en alguns casos, els ja jutjats vegin reduïda la seva sanció. Clar que, en temps de campanya electoral, tot s'aprofita.
Però l'actualitat del país dona per a molt més. Com els escandalosos beneficis que ha obtingut la banca mentre els petits viven cada dia més escanyats. O la mida dels nous trens que no caben dins els túnels. O l'estat físic dels tancs que Espanya vol enviar a Ucraïna i que, per força, ens du a la memòria aquells submarins nous que no suraven. O encara, els policies espanyols perseguint contrabandistes per Gibraltar a l'estil illa de Perejil.
Ara bé, per rematar l'actualitat, la notícia més «nacional» és la desaparició del senyor Pablo Casado, pendent de declarar com a investigat en un judici pels disbarats que ha arribat a dir sobre les escoles catalanes. Com allò que els fillets que no ho demanen en català no els deixen anar al lavabo...
Per paga, quan el jutjat ha demanat al PP el parador del seu penúltim gran líder, la resposta ha estat que el senyor Casado ja no té despatx a la casa i que no saben on para. Tot plegat, serà ver que d'Espanya només n'hi ha una.