Aquesta setmana s'han celebrat les jornades de portes obertes a la majoria d'escoles infantils. M'agrada veure les imatges que propicien, la primera il·lusió de l'etapa educativa. Tot allò que hi succeeix dins, són fets valuosos per a les criatures: la professionalitat dels educadors i educadores, aprenentatges i relacions que conviden al creixement personal, i una funció social que garanteix la inclusió i la igualtat d'oportunitats.
Fa pocs dies en una conferència relacionada amb la salut, accentuaven la importància dels aspectes de desenvolupament que ofereixen en els infants. Nombrosos estudis sobre neuroeducació, ho corroboren: als primers anys de vida, el cervell infantil presenta una gran plasticitat fet que facilita les connexions neuronals, considerant-se l'etapa on més connexions es donen al llarg de tota la vida de la persona. Això es tradueix en una gran capacitat de l'infant per adquirir, assimilar i recuperar la informació apresa.
Tot són beneficis, i en la majoria d'ocasions, la única possibilitat per a poder accedir al món laboral i conciliar la vida familiar amb el treball.
Malgrat tot açò, l'educació 0-3 no s'ha pres prou seriosament com a etapa educativa. Tant a nivell financer com de planificació, d'organització i de lideratge de l'administració pertinent.
Necessitem que formi part de l'educació reglada, gratuïta i universal. Perquè de qualitat allà on tot comença (0-3) n'hi ha, almenys ens en ben omplim la boca.