Ningú s'esperava aquest tsunami tan potent que ha capgirat com un mitjó el color de les nostres institucions, ni perdedors ni guanyadors. Les enquestes avisaven de tambors de canvi però no d'aquest calat i amb aquesta intensitat. La democràcia en la seva versió més bèstia que té la capacitat d'emportar-se per endavant sense miraments de cap classe qualsevol feina feta, la dolenta però també la bona. Es vota un canvi i punt, no cal donar-hi més voltes. Es busquen solucions on faci falta als problemes que tenen els ciutadans, i s'opta per uns altres gestors diferents. L'alternança política en democràcia sempre ha existit, és també una de les seves virtuts que contribueix a airejar les institucions i a desfer vicis ocults que el poder porta associat.
Un vot, el de diumenge, emès en clau nacional perquè la campanya ha estat contínuament minada per missatges i propostes d'abast nacional que tenien una caixa de ressonància que dificultava saber què oferia qui o què. Ha seguit funcionant a les totes la tàctica orientada cap al desgast del contrari però com llegia l'altre dia, ens oblidem amb freqüència que el rival és imprescindible per a poder jugar qualsevol joc, qualsevol esport o qualsevol activitat. Convertir el rival en enemic transforma el debat en una guerra amb conseqüències on tothom hi acaba perdent.
Comença una nova etapa i veurem com serà amb una convocatòria d'eleccions generals a 38 graus a l'ombra amb els col·legis electorals sense aire condicionat. Un fabricant de sabates va enviar dos dels seus comercials a una regió africana per fer una prospecció de mercat amb l'objectiu d'ampliar el negoci. Un d'ells va enviar el següent missatge: És inútil. Stop. Aquí tothom va descalç. L'altre va escriure: Oportunitat fantàstica. Ningú té sabates.