El setembre és un mes que em genera sensacions contradictòries. Per una banda, melangia per l'estiu que s'acaba, la meva estació preferida. L'arribada de tempestes i baixada brusca de temperatures (encara que no siguin definitives), el dia que s'escurça, em trastoca l'ànim i el cos. I, per altra banda, la tornada a la tranquil·litat de l'Illa, el gaudi de l'espai que durant setmanes ens ha estat privat, la llum transparent del final d'estiu, les nits fresques que et permeten tapar-te per dormir…
I mentre, la rutina que torna, els horaris, les ocupacions, l'inici del curs polític…
El setembre és el mes de l'adeu i de la benvinguda; el mes de la nostàlgia i l'energia renovada; del recolliment i l'expansió. A mesura que faig anys, em resulta menys traumàtic i més plaent. Coses de l'edat!
I, tanmateix, ens resistim a deixar anar la mar, i el sol i la vida calma. I volem esprémer l'estació fins que ens deixi la climatologia… No la que prediuen els meteoròlegs, sinó la que ens corre per dins, aquest rellotge intern que ens envia senyals i desitjos.
Que tingueu un preciós setembre ple de calma silent i fructífera.