Cada vegada hi ha més gent que diu que ha deixat de mirar els programes informatius, que prefereix no saber o no assabentar-se del que passa al món en general. Una actitud que probablement sigui conseqüència d'aquesta era de la sobre-informació, on hi ha tal saturació de notícies que ens arriben a cada moment i per qualsevol canal, que segons com, resulta saludable no estar pendent de tot en tot moment. L'altre dia ho comentàvem amb un col·lega de professió que segueix l'actualitat a diari i que em feia la reflexió que fins i tot alguns informatius de televisió, han deixat de funcionar amb els blocs habituals d'actualitat, política, cultura i esports i entrellacen els successos per mantenir l'atenció de l'espectador de manera constant. Establir filtres i ser rigorós amb les fonts d'informació, segurament sigui el millor antídot abans que deixar d'informar-se del tot, a risc de no quedar desconnectat del tot de la societat on convivim i abonar el terreny del jo i només els meus.
Perquè a vegades, la informació que es publica, genera dilemes sobre la seva conveniència o no. Pels qui no ho van llegir, la portada de dilluns a «Es Diari», denunciava la falta de mitjans que hi havia per atendre les víctimes de maltractament. Només tres agents per a 128 persones que poden necessitar ajuda en qualsevol moment. Aquest tipus de notícies són un toc d'alerta a les administracions públiques perquè es posin més recursos i penso que aquesta, ha de ser una de les funcions dels mitjans de comunicació però hi ha qui podria pensar que fer-se ressò d'aquesta situació, pot fer més vulnerables a les víctimes, perquè s'està llençant un missatge de la seva manca de protecció als agressors. És un debat interessant.