No hi ha dubte que des de que la Gala dels Premis Protagonistes del Diari Menorca va decidir canviar de format ara fa tres anys, la va encertar de ple. I és que per definició, un lliurament de premis, sempre ha estat un acte poc atractiu excepte per als guardonats i és per això, que quan es va eliminar el format sopar que no s'acabava mai, la cosa ha sigut molt millor de pair per a tothom. Una gala amb ritme escènic i musical tant en la conducció per part d'en Josep Bagur com de la banda de jazz, The Swing Crusaders, que malgrat quedar una mica orfes de llum durant les seves aparicions, en contrast amb els lúmens encegadors de l'espectacular pantalla que acompanyava l'escenari, van fer vibrar el públic i fer moure els peus sota la butaca.
Un vespre distès i divertit que no es va fer llarg en cap moment, que va anar adornat d'alguns tocs d'humor més o menys enginyosos que mai fan nosa i l'afegit de la càrrega afectiva que va suposar el reconeixement al Centre Polivalent Carles Mir, i molt especialment, a la gran protagonista del Teatre des Born de dissabte que va ser na Maria Innocència Rio, que ens va fer brollar les llàgrimes d'emoció a tots per la seva calidesa humana i la seva espontaneïtat. No es fàcil brillar amb nota en l'organització d'esdeveniments i penso que els darrers tres anys, els Premis Protagonistes, s'han sabut reinventar sense perdre l'essència de ser una cita destacada que es converteix en la primera trobada efervescent de l'any de la societat menorquina, i que em fa gràcia perquè sempre contrasta i molt, amb la buidor general que presenten carrers i places en aquesta època hivernal sense desestacionalitzar.