Síguenos F Y T I T R
Al vent

No us crispeu

MOSCOW, RUSSIA - (ARCHIVE) : A file photo dated September 29, 2019 shows Russian opposition leader Alexei Navalny during a rally in support of political prisoners in Prospekt Sakharova Street in Moscow, Russia. Alexei Navalny is unconscious in hospital after allegedly being poisoned according to his press secretary. (Photo by Sefa Karacan/Anadolu Agency via Getty Images) | Anadolu Agency

|

Tant les persones com els pobles poden estar estressats. Si no superen un cert nivell, és normal, però si la tensió augmenta, s'arriba a la patologia. A l'inici de 2024 podem detectar les alarmes de perill, que per a uns comencen a ser ensordidores, però que altres no senten. No tots som iguals (davant la llei, sí, però davant la vida, no). Moltes vegades, els desastres arriben insidiosament i no els veiem venir fins que els tenim damunt.

Si volem viure bé i gaudir de benestar, hem d'aprendre a detectar aquests nivells insans de mala bava que ens poden amargar l'existència. Hi ha èpoques millors i pitjors. Però moltes vegades, no són tan importants les causes externes com l'actitud de cadascú davant les coses que passen. Ens volen empipar, enganar, irritar, ofendre. Ens fan la guitza per a provocar-nos. Aquest assetjament autoritari i fanàtic ens dona maldecaps. Quina tabarra! Poderosos mitjans de propaganda, adoctrinament i influència aspiren a controlar-nos i enfrontar-nos. Si no vas viu, acabes atrapat en les xarxes del ressentiment i de l'odi. L'únic contrapès al poder és la Justícia. Però ara es pot passar de perseguit a perseguidor de la Justícia i si el poder aconsegueix controlar-la, es transforma en un poder il·limitat, despòtic. Ja no l'aturarà ningú.

L'odi és una droga que crea addicció, dependència, que consumeix la vida. Dividir-ho tot entre bons i dolents, amics i enemics, fomentar el narcisisme i la manca d'empatia, les ideologies criminals que sacrifiquen la persona a la utopia, l'individu al col·lectiu, els principis a les finalitats egoistes o al benefici personal, acaba en tragèdia. El món està ple d'exemples i aquí no volem ser cap excepció. Ja ho hem reduït tot a la dreta-extrema-dreta contra l'esquerra-extrema-esquerra. En tost d'emprar les llengües per a comunicar-nos, les utilitzem per a enfrontar-nos. De tot es fa negoci. Tothom s'ofèn i s'indigna.

On han quedat la bona educació, el respecte, la tolerància, el consens a partir del diàleg, el raonament i totes aquelles qualitats que fan més amable la convivència, més constructiva la societat i més pacífic el món? La pau no pot quedar reduïda a l'absència de guerra o de conflictes. Si a la nostra ment no hi ha pau, l'infern ja ha començat a apoderar-se de la nostra mirada. La violència creix a poc a poc, fins que esclata i fa mal.

La polarització elimina dubtes, elimina la moderació, elimina el diàleg i acaba per eliminar gent. Règims de terror n'hi ha hagut molts, de dretes i d'esquerres, encara n'hi ha, espargits per tot arreu. Les víctimes es compten per milions. Guerres, repressió, dictadures, falses democràcies, màfies i altres desgràcies no ens abandonen. Hem de conviure i, a vegades, sobreviure a tots aquests mals universals.

És millor viure relaxats que crispats o emprenyats. El mal humor no ens deixa gaudir de la vida i és senyal de fracàs. Hi ha formes de pensament tòxic que són automatismes inconscients. El pensament dicotòmic, per exemple, és un pensament rígid i inflexible que no admet matisos. Només extrems. O el perfeccionisme. O la generalització excessiva. Totes aquestes respostes cognitives ens fan patir inútilment.

El món és com és. Moltes coses no les podem canviar. Però la nostra ment fa malbé qualsevol moment o experiència, només interpretant de manera equivocada la situació. Alexéi Navalni, dissident rus que en Putin ha tancat a una presó perduda a l'Àrtic, ha declarat: «Encara estic de bon humor». Hem d'aprendre a ser lliures, igual que aprenem a ser esclaus.

Lo más visto