Vaig conèixer na Pilar Vinent (responsable des Servici Lingüístic des Consell Insular de Menorca) just quan va arribar a Mahó per fer feina a n'es Consell Insular. Fa devers 40 anys. I sa veritat és que mos vam caure bé. Ella era una al·lota ciutadellenca simpàtica, molt ‘progre' açò sí, però agradosa. Des d'un primer moment vaig sebre que era una catalanista de pura raça però així i tot vam ser amics. Passant ets anys vaig veure però que es convertiria en un des puntals des catalanisme més radical a sa nostra illa. Idò ¿què hi farem?
S'altre dia (12 febrer) vaig llegir s'entrevista publicada a n'«Es Diari» amb motiu de sa seva jubilació. I sense ànim de confrontació ni de voler rompre bons records, però apel·lant a sa meva llibertat d'opinió, he de dir que ha estat lamentable el que ha fet durant aquests 40 anys. Deu ser una de ses persones que més mal ha causat a sa nostra Roqueta ajudant a esborrar i llevar-li bona part de sa seva personalitat. Sí, un mal desastrós en termes culturals.
Tota sa feina que ha fet ha estat per imposar-nos una forma lingüística forastera en detriment de sa preservació de sa nostra pròpia. Ha contribuït a fer creure que es menorquí és una forma errada i pròpia d'incults i espanyolistes ressentits. I res més enfora de sa realitat. Estimar i voler emprar i escriure amb ses formes que hem heretat des nostros pares no és cap desgràcia ni cap mostra d'incultura. Contràriament voler emprar, i ajudar a imposar, una forma forastera és una mostra d'obediència ideològica inacceptable per a molts menorquins.
Lo primer que s'hauria de fer és no agredir sa sensibilitat de molta gent que anomena correctamenmt sa forma lingüística que rallam aquí: es menorquí. A partir d'aquí es tracta de respectar, preservar i promocionar ses nostres paraules, es nostros verbs, ses expressions heretades, etc. No ses dels altres que només són acceptades pels snobs acomplexats i pels interessos creats a s'administració i en es mitjans de comunicació.
A Menorca (almanco fins ara) teníem molt marcada sa nostra tradició. Sa història, que és lo que dirigeix aquesta tradició, ha fet de sa nostra Roqueta una illa tancada en si mateixa per s'aïllament propi de sa seva condició geogràfica, però, a la vegada, oberta a tots es corrents del món per mor de s'interrelació que hem tingut amb tants de pobles (i amb tantes altres cultures). Totes elles mos han deixat es seu gra cultural. Fa uns anys però va sorgir un determinat moviment defensant que sa «menorquinitat» ha d'ésser entesa de manera unidireccional tancada i sotmesa a n'es dictats d'un altre territori espanyol. Concretament pretenen substituir «lo menorquí» per «lo català». Una usurpació cultural basada en motivacions polítiques. Aquesta nova visió cultural és sa que ara per ara, sura a Menorca. Però ho fa perquè està subvencionada a perpetuïtat lo que demostra sa seva superficialitat i falta d'arrelament popular. Moltes vegades hem escrit que una llengu subvencionada està ferida de mort perquè es manté de forma fictícia i no per sa seva pròpia força. Dir açò no és ser un renegat ni un venut a s'espanyolisme més ranci sino dir una veritat com una casa.
A s'entrevista na Vinent ve a dir que durant aquests 40 anys han «estat construint una llengu de la institució (CIM)»... ¿Què vol dir açò? ¿Que s'han inventat una forma llingüística enfora de lo que rallam aquí? Si l'han haguda de construir és perquè no existia, ¿no és ver? Només han creat una ‘neo-llengu' administrativa infectada de ideologia. Una manipulació cultural de llibre. També ve a dir que «és sa mala informació de sa gent que juga a confondre i diferenciar entre menorquí i català», però és que no es lo mateix, estimada, per molt que vulgueu. Ses deferències són clares i evidents. I no és només es 10 per cent que t'atreveixes a declarar: és es fons de s'esperit menorquinista lo que heu ferit i voleu baratar.
Si no empram aquestes diferències cada dia, finalment sí desapareixeran. Només sou voltros es que voleu amagar lo nostro per abraçar lo foraster. I només sou voltros es qui ho heu permès amb ses vostres batzèrries uniformadores que mos disminueixen com a poble amb característiques pròpies.
Per açò sa declaració de sa nostra parla menorquina com a Patrimoni Cultutral Immaterial és una necesitat vital per mirar d'aturar sa colonització que patim i per mantenir ses formes que mos caracteritzen en tost de voler suprimir-les. Tot açò ho dic amb tot respecte cap a la Sra. Vinent a qui li desig una bona jubilació esperant que tengui prou temps per reflexionar sobre lo que és s'autèntic menorquinisme. Però es de ver.
Notes:
1- ¿Es normal que hasta 122 entidades estén a l'espera de recibir ayudas del CIM para saber si podrán subsistir?
¿Puede alguien criticar a la mano que le da de comer? ¿Somos una isla silenciada por la dependencia económica?
2 - Enhorabuena a Vox por normalizar en el Parlament lo que es evidente en el habla de las calles de Baleares. Y también al PP por apoyarlo. Los territorios, las piedras, no tienen lengua, los ciudadanos sí las tienen.
3 - Pronto se presentará el proyecto del monolito a Magón, fundador de Mahón. El proyecto creado por un prestigioso arquitecto y por un conocido escultor causará sensación.
4 - Muy sincero pésame por el fallecimiento de Eugenio Pérez de Alayor. Gran profesional de la bisutería y buena persona con quien colaboré durante muchos años. Descanse en paz.
5 - ¡Qué jeta la del sanchismo menorquín con el Splash de Biniancolla, esa buena obra! ¡Cómo pueden ahora protestar quienes han despilfarrado millones y han retrasado todas las obras!
6 - Externalizar y acelerar la concesión de licencias urbanísticas es un paso positivo. Felicidades a Prohens.
7 - Galicia: fracaso estrepitoso de los partidos del Gobierno. Sánchez destruirá al PSOE... porque le dejan.