El Pla de desenvolupament de la Xarxa de Transport d'Energia Elèctrica del Ministeri de Transició Ecològica preveu, pel període 2021-2026, que la major inversió de l'Estat sigui a les Illes Balears. El Govern d'Espanya planifica que, en finalitzar l'actual període d'inversions, Balears hagi rebut 1.169 milions d'euros, que significa el 20 per cent del total estatal.
El Govern d'Espanya vol que Menorca compleixi amb l'Estratègia 2030, que fixa l'objectiu de reduir un 85 per cent les emissions el 2030, i sap que per assolir-ho són necessàries una sèrie d'inversions. A més, el Ministeri també ha treballat aquests anys per tirar endavant els projectes que aportin més autonomia energètica a l'illa i evitin apagades com la provocada per un cap de fibló el 2018.
En aquest sentit, el projecte de les bateries de la subestació des Mercadal té una doble funció: per una banda, reforçarà la garantia del subministrament elèctric de l'illa, ja que amb l'energia que seran capaces d'emmagatzemar podran mantenir el servei elèctric en el cas hipotètic que s'interrompés de forma intempestiva l'enllaç Menorca-Mallorca.
Per altra banda, les bateries també faran possible la integració d'energies renovables a la xarxa elèctrica, perquè l'aportació de l'enllaç Menorca-Mallorca passarà dels actuals 20-30 MW, a 60-80 MW. Això significarà reduir la dependència de la central tèrmica de Maó, és a dir reduir les emissions de CO₂.
El sistema elèctric de Menorca s'acabarà de reforçar amb el segon cable entre l'illa i Mallorca, que preveiem que entri al següent període d'inversions. Estem en contacte amb el Ministeri que dirigeix la vicepresidenta Teresa Ribera, que és conscient de la necessitat del segon cable, i de moment ja l'ha inclòs en el cos no vinculant de la planificació elèctrica de l'horitzó posterior a 2026.
Tot això contrasta amb algunes declaracions de membres del Partit Popular de Menorca en els darrers mesos. En diferents ocasions han culpat al Govern d'Espanya del «bloqueig» d'algunes inversions, quan aquestes estaven pendents de tràmits autonòmics a la Comissió balear de Medi Ambient. Ja sabíem que, des de les eleccions, el PP ha adoptat l'estratègia de culpar al Govern d'Espanya de tot lo dolent que passa a Menorca. El que ens sorprèn és el desconeixement general que tenen dels projectes. Els càrrecs del PP són molt ràpids a l'hora de fer declaracions a la premsa, però molt lents a l'hora de treballar per desbloquejar inversions.
AQUESTA ACTITUD és una constant, no ha passat només amb el projecte de les bateries des Mercadal. Des del Consell Insular, o a través del seu senador, el PP Menorca carrega contra algun Ministeri, però es limita a fer-ho a la premsa local. No fan la feina que han de fer com a representants institucionals de Menorca, que és fer arribar els problemes als ministeris perquè contribueixin a solucionar-ho. I això ho puc assegurar perquè nosaltres sí que feim aquesta feina: els ministeris s'assabenten dels problemes que té Menorca perquè els informam des del PSOE Menorca. Si fos pel govern del Consell Insular, per exemple, el Ministeri de Transports potser encara no sabria que la ruta aèria Menorca-Madrid aquest hivern ha estat saturada.
En resum, el PP Menorca fa el doble joc que coneixem com «la puta i la Ramoneta»: aquí, a través dels mitjans de comunicació insulars, ens conta que tots els problemes són culpa del Govern d'Espanya, però, a la vegada, no fa res perquè aquests problemes es solucionin. De vegades, fins i tot, qui els té bloquejats és l'administració autonòmica, que governen ells, precisament.
El projecte de les bateries des Mercadal és un clar exemple. El PP va presentar una moció en el darrer ple del Consell en la qual responsabilitzava el Govern d'Espanya d'un suposat retard en els terminis del projecte. Idò, resulta que el projecte estava pendent de la Comissió balear de Medi Ambient, no del Govern d'Espanya; i que tampoc hi té per què haver-hi un retard en els terminis fins a 2027, com deia el PP, sinó que les bateries podrien estar operatives el 2025.
Però, en la qüestió energètica, el més preocupant no és l'estratègia cutre del PP de culpar de tot a Madrid, sinó el fet que els seus responsables a les institucions estiguin adoptant unes posicions «retardistes», és a dir, que pretenen ajornar els objectius de reducció d'emissions de CO₂. El PP de Menorca s'ha de comprometre clarament amb els objectius climàtics, no s'ha de deixar contaminar pel negacionisme de Vox i, ara que governa el Consell, s'ha de dedicar en cos i ànima per accelerar, i no retardar, la reducció d'emissions.
L'objectiu de reduir el 85 per cent de les emissions de CO₂ el 2030 és factible. Si no ho fos la Comissió Europea no hauria seleccionat Menorca en el seu pla de descarbonització d'illes. De fet, fins i tot seria possible arribar al 100 per cent. Hem d'entendre una cosa: la transició energètica serà exponencial, és a dir, l'augment de l'aportació renovable a la xarxa elèctrica no augmentarà de forma lenta, progressiva i constant en el temps, sinó que donarà passes de gegant cada vegada que entri en funcionament una planta d'energia renovable. Amb tots els parcs fotovoltaics que ara mateix s'estan desenvolupant, la repotenciació d'Es Milà (un projecte de 8 milions d'euros que el PP al Consell Insular va deixar perdre i que instam a recuperar) i futurs projectes d'energies renovables, l'horitzó d'una Menorca 100 per cent renovable no és tan llunyà.
El que cal és el compromís de totes les forces polítiques de treballar per accelerar projectes i no quedar-se de braços plegats davant les dificultats. Governar Menorca no pot consistir a passar la patata calenta a Madrid. Ser president o conseller del Consell significa ser els primers responsables del que passa a la nostra illa –especialment dels problemes. A més, al cap i a la fi, a tots i totes ens hauria d'interessar que els projectes avancin, que els resultats continuïn arribant. Quan aquest sigui l'objectiu, i no el joc de posar-se medalles i repartir culpes, aquí tindran un col·laborador.