El passat dilluns, la fa poc estrenada associació Acció Ciutadana d'Alaior, va dur a terme la seva activitat mensual, consistent, aquesta vegada, en la projecció de la pel·lícula «El mestre que va prometre el mar» i la xerrada que la va precedir i tancar. La sala es va omplir de gent disposada a gaudir d'un film que ha tingut prou ressò i que conté una dimensió sociopolítica manifesta i que ens interpel·la. Preciosa la història del mestre freinetista, Antoni Benaiges, que engresca els fillets i filletes d'un petit poble de Burgos a partir d'una pedagogia de l'experiència, moderna i trencadora, i que els porta a descobrir per si mateixos la vida i el món, que els obre portes i que els deixa, sobretot, ser fillets plens d'anhels i d'interrogants. Sense deixar de banda el context actual que connecta aquesta història de la II República amb la memòria històrica, tan denostada en els temps que corren, i que tantes persones fa patir encara, després de més de 40 anys de democràcia.
Quants somnis i esperances trencades amb l'esclat d'una guerra ignominiosa. Quantes expectatives incompletes amb els posicionaments reaccionaris que presenciem.
El mar esdevenia metàfora d'horitzó, de futur. I el mar es transformava, de sobte, en taüt de somnis…
Tant de bo no deixem que mai més ens robin el mar.