Denou dels 21 centres públics de Primària de Menorca i tots els concertats han decidit que no aplicaran el pla de lliure elecció de llengua que els ha ofert el Govern. I els altres 2 no han pres una decisió encara i és possible que tampoc li donin suport.
Crec que hem d'interpretar la resposta no des de l'òptica de la política sinó de l'educació. N'hi ha alguns que voldran presumir que els centres han sortit en defensa de la llengua catalana i els altres intentaran argumentar que els centres escolars estan sotmesos a la ideologia catalanista excloent. Uns i altres seguiran en el debat polític sobre la llengua, però no respectaran els objectius pedagògics de l'educació, que sempre haurien de primar.
El missatge dels centres crec que es pot interpretar així. Demanen als polítics que no els hi posin les coses encara més difícils. Educar bé no és fàcil i demana un esforç dels mestres i professors. I el problema no és quina és la llengua dels llibres escolars, sinó ajudar a formar uns infants i joves en uns temps cada cop més complicats, en una societat més complicada, plena de desafiaments i incerteses. I la política no ajuda, al contrari, es dedica a posar entrebancs.
Els centres tenen un projecte pedagògic que no es pot baratar des del Parlament i menys si és per causa d'un pacte per a governar la Comunitat Autònoma. El que ha fet la Conselleria d'Educació és marejar la perdiu i fer perdre el temps als centres educatius. Si la seva veu queda clara amb la posició de no incorporar la lliure elecció de llengua, tant si és per motius lingüístics, com per la falta d'espai per crear noves aules o per la dificultat d'omplir paperassa burocràtica, el Govern hauria de deixar d'interferir, de molestar els centres amb problemes minoritaris, gairebé inexistents, creats per un interès polític residual.
Si volen, continuïn amb la polèmica lingüística, però ho haurien de fer enfora de les escoles.