Amb un malbaratament d'aigua alt, un tractament de residus en bolquers i les energies renovables de Schrödinger, que les volem i no les volem al mateix temps, la joia de la corona de la Menorca Reserva de Biosfera és el territori. L'administració s'ha dotat d'eines normatives i de control per protegir amb èxit els espais més sensibles. Is'ha estès un esperit crític que fa aixecar veus de denúncia davant les amenaces. Però hi ha una taca. Una afronta aberrant al territori s'ha perpetuat sense que ningú ho arregli ni critiqui. Són els aparcaments anàrquics, en part espontanis, sense regulació ni ordenació, terrosos, bàsics, temeraris, que hi ha a moltes platges. Algun dirigent va intentar posar ordre sense sort. No s'han vist massa ganes recentment.
Alguns són terrenys privats, nascuts per l'hàbit depredador dels conductors, alimentats per la permissivitat global i consolidats en precari. S'umplen i desborden, sovint ubicats a zones verdes amb el risc que suposa. Fins i tot a la supercontrolada Albufera des Grau els cotxes estacionen entre el caos. I es tolera, ningú no pot al·legar ignorància.
Tancar ara aparcaments irregulars comportaria grans problemes perquè són vitals amb un turisme tan lligat a la platja. Ordenar-los, fer-los segurs, aclarits, legals, integrats i controlats seria el més idoni, però és una feinada. Ningú no ho reclama, el poble vol aparcar i passam dies mirant a una altra banda. El que ha succeït a Cala en Porter és molt il·lustratiu. Anys i anys funcionant un pàrquing sense cap ordenació, conveni o permís, al costat d'un torrent, i ningú no diu res. L'amo el tanca i, màgicament, Costas i Ajuntament actuen en poques hores per reobrir-lo. No els han fet falta els informes, els estudis i els mesos d'espera habituals. Argumenten que col·locar-hi 40 tones de pedres sense permís és una cosa greu. I no ho és col·locar-hi cada dia més de 500 tones de vehicles sense cap classe de regulació? Digui el que digui el codi de circulació, el cotxe sempre té prioritat.