En una tertúlia habitual a l'Esplai des Mercadal on predominen els homes, en Rafael, n'Antonio, els dos Emilia, en Pere, n'Eugeni, en Biel i la gran narradora d'anècdotes na Maria Lluïsa, el dijous passat va sorgir de nou la qüestió del negoci de la guerra. I com molts de nosaltres, moltes vegades sense saber-ho, estem participant en aquest gran negoci amb els nostres estalvis, dipositant-los en bancs o fons d'inversió que sí aposten per la indústria armamentística com la indústria que més beneficis dona. Beneficis que esperem guanyar dels nostres estalvis i que van a parar a aquest gran negoci de la guerra, insisteixo, moltes vegades sense saber-ho. I vam fer 5 minuts de silenci per denunciar-ho. Aquí la foto de la denúncia.
En acabar, el perspicaç Eugeni va fer aquesta pregunta malèvola: Suposo que sou conscients de que no té cap repercussió un acte tan limitat com aquest davant el gran poder de la indústria armamentística, veritat?
La ràpida Maria Lluïsa va afirmar tot d'una que almenys tens l'íntima satisfacció de denunciar els fets, i de no restar callats. I és veritat.
Però també cal saber que no som només nosaltres que protestem, que hi ha moltes associacions i organitzacions i fundacions pacifistes en el món que també estan denunciant el gran negoci de la mort. Per això hi ha, i cada vegada més, banques ètiques per dipositar els diners d'aquells que no hi volen contribuir.
Som-hi totes.