Dimarts em va tocar anar a la presentació del conveni per la ditxosa pista d'atletisme de Ciutadella i clar, hi havia tothom; na Juana Mari Pons i en Nico Blanco de l'Ajuntament; en Dolfo Vilafranca, en Joan Pons Torres i en Rafel Quintana del Consell... I evidentment, entre carrils, metres quadrats i milions per la pista de Son Agustí, vaig haver de ‘fer la mua', com a bon fillet que som; jo, ‘esquerrenet' –com me diu na Tònia Benejam– i independentista, amb la plana major del PP, els vaig demanar: «Com tenim el ‘show' de la moció de censura de divendres?». I clar, bona la vaig dir; va ser com tirar grumer als peixets del port. Ara bé, us he de confessar que en anar-me'n i deixar-los, no sabia si anar a seguir fent feina a la redacció, o al Canal Salat, a veure na Tona.
De cop, me'n vaig adonar que Pons Torres, Vilafranca, Juana Mari i demés tenien raó i jo me veia fent capades a gairebé tot el que em deien. I clar, em vaig preocupar. Tindré febre? M'haurà picat un moscard d'estiu? Covid? Veure'm com a gent que està –uns més que altres– bastanta allunyada de jo ideològicament i amb la manera de pensar, li estava donant la raó, quan em petejaven les esquerres de Ciutadella, sobre la moció aquesta. I almanco per aquesta vegada i que no valgui com a precedent –o sí que hauré d'anar a l'apotecari–, tenen raó, cony. A què ve ara aquesta presa de cadires, quan van tenir vuit anys per fer i tenien el poble mig abandonat, almanco, en el seu dia a dia.
Avui, com tenc lliure i farà massa calor per anar de platja, m'arranjaré la barba, em posaré una camiseta d'anar mudat i pujaré a Dalt la Sala. Supòs que ho trobaré. Ah, i duré el DNI (del Reino de España), per si les forces espanyoles m'aturen. Mal serà que hi hagi transfuguisme, oh por!