Farem un poc d'història domèstica. L'any 1768 més d'un milenar de menorquins i menorquines van emigrar, enganats, cap a La Florida. Entre elles hi havia una dona des Castell casada amb un italià de nom Carlos Moysi Zanetta. Passats pocs anys, en Moysi va morir i la seva viuda, Francisca Colom Neto, va ser l'única persona documentada que va tornar amb dos fills, nats a Nova Smirna. Aquests al·lots van fer carrera i doblers, de manera que van encetar dues nissagues que arriben fins avui a Menorca. La descendència de Jaume Moysi Colom arriba a Santiago Moysi Vidal, que va construir una caseta de vorera coneguda com «sa caseta d'en Moysi» i un fill seu, en Joan Moysi Crespi, la va habilitar als anys 60 com a bar en el que han menjat i begut una infinitat de persones. A més, la foto d'aquesta caseta és una de les més icòniques de l'illa.
Però després de prop de 60 anys donant servei a la gent amb ganes de passar una bona estona a la vorera de la mar, unes més que discutibles disposicions administratives van aturar l'activitat i, com en tantes ocasions, han permès tornar a caure aquesta caseta en el forat administratiu i funcionarial, com és el cas de l'antic Hospital militar de l'illa del Rei -avui ressuscitat per l'esforç d'un grup de voluntaris organitzats en una Fundació d'origen popular-, el segon Hospital de la carretera de Sant Climent i tantes cases i edificis que cauen per vergonya col·lectiva. Hi ha molts més casos, però no és qüestió de perdre el temps remugant, cal actuar.
Vull recordar, també, que quan la caseta estava tancada, fora de la temporada estival, un petit grup de «diletants» culturals feien unes reunions dominicals devers el migdia, en una cosa que van denominar «Binibèquer University», entre els que cal destacar el pintor Quico Calvet i l'alma mater de la Universitat de hivern, Emili de Balanzó, on jo hi participava quan era a Menorca, no com a catedràtic, només com a professor no numerari.