Dia 15 d'agost tots els menorquins estàvem pendents del cel pels avisos meteorològics. La nit havia estat tranquil·la i les tempestes havien descarregat sobre la mar, però el risc es mantenia tota la jornada.
Imagineu que a les nou del matí el Consell de Menorca hagués recordat a tota la població que s'havia d'evitar agafar el cotxe, que ens havíem d'allunyar dels torrents, no estar a soterranis i suspendre les activitats a l'aire lliure. Imagineu que durant tota la jornada s'hagués actualitzat a les xarxes socials quin era l'estat de les carreteres amb una vintena de missatges i que s'hagués activat un mapa en temps real per poder seguir les incidències.
Tot açò, que no va passar a Menorca, és el que va fer el Consell de Mallorca. Crec que tenim molt per aprendre. Aquí fins a les set del capvespre no es va començar a informar públicament de quines eren les carreteres tallades, quan feia hores que no s'hi podia circular, i els cotxes seguien entrant a la general sense que cap cartell ni control policial els advertís que anaven a quedar atrapats. I no tots els conductors eren turistes imprudents que ignoraven la previsió del temps: també hi havia residents que anaven a la feina o havien d'arribar a l'aeroport. El tall de la carretera no es podia evitar, però el caos sí.
Imagineu que es Mercadal i Alaior disposessin d'un pla d'emergències i, davant una alerta com la DANA, poguessin retirar els cotxes aparcats al costat del torrent o evacuar les famílies des Plans abans que no fos massa tard. Mesures preventives que només va prendre Ciutadella. Imagineu que els grups de Whatsapp que s'empren per informar de la nit de karaoke s'haguessin aprofitat per fer arribar informació de servei i consells de seguretat.
Dir les veritats no és agradable, tampoc escoltar-les, però va en el sou. Gràcies a tots els professionals i voluntaris que es van deixar la pell per ajudar i evitar una desgràcia major.