La primera accepció d’armolles en el Diccionari d’Alcover-Moll és la següent: «Els ferrers escriuen amb ses armolles»: es diu volent significar que els ferrers fan pagar més que no val, car les armolles tenen dues cames, i escrivint-hi fan dues retxes en lloc d’una». Ve a compte aquesta referència a l’hora de recordar la vida meva, com si estigués condicionada tant per la retxa de l’illa com per la de Déu. La noció d’illa és descrita com «porció de terra voltada d’aigua de tots costats», a la vida meva la descric com el poeta Manuel Alcántara: «Y estoy, como las islas, rodeado de Dios por todas partes». La immensitat de la mar i la immensitat de Déu sempre m’han semblat seductores. No em concebesc ni enfora de la mar ni enfora de Déu; d’ambdues parts vaig xopat.
A la mar illenca quasi sempre l’he vista blava, però, de vegades, la veig pàl·lidament grisenca i, a la cala, les aigües se solen mostrar plàcidamentt suaus i a les roques, ardentment furioses. Així Déu, unes vegades se’m revela evident i altres, opac, i estones em resulta íntimament proper i, altres, evasivament llunyà. Amic de les ones de la mar i dels llibres de la Bíblia, fill de dues pàtries som –insularitat i divinitat– i ni d’una ni d’altra vull renunciar (he escrit pàtries i més encertat haguera resultat escriure màtries).