L’altre dia mentre menjàvem mongeta tendra i patata bullida per dinar, pensava en com ens ha pujat la cistella de la compra. De petit recordo que quan la veia aparèixer al meu plat, em canviava tot d’una la cara i rondinava amargament per aquell àpat en forma de càstig. Eren mongetes i patates de Cal Figa, un pagès que feia parada a la plaça del poble on la meva mare hi comprava els dissabtes al matí. Llavors la paraula ecològic no sonava enlloc però diria que ho eren més que no pas ara que ho pregonen per tot arreu. Jo les intentava disfressar amb all i oli per no trobar-ne el gust i mirar de fer via tant ràpid com pogués. No era pas un plat de festa sinó més aviat de diari per anar passant els dies. Amb el pas dels anys vaig començar a apreciar-les, no podria dir estimar-les, acompanyades amb un bon raig d’oli d’oliva verge extra i un polsim de sal.
Quan veig a quin preu es paga avui dia el quilo de mongeta tendre fresca i si hi afegim l’oli, el que llavors era un àpat humil i senzill, ha passat a convertir-se gairebé en un caprici. I així podríem parlar d’un munt de productes, que semblen extrets no d’una botiga sinó més aviat d’una joieria. Els economistes diuen que la inflació està controlada i a la baixa, però tots hem vist que omplir cada setmana la nevera i el rebost suposa un capital familiar. L’IVA dels aliments bàsics ara tornarà a passar del 0 al 2% de manera progressiva després que al 2023 el Govern central decidís que havia d’intervenir-hi, però caldria que s’ho repensés tal i com estan encara les coses.