No en tenc ni idea. El que puc explicar són algunes coses, petits secrets, anècdotes, que mos va contar en Toni Nadal sobre com era el seu nebot, en Rafa Nadal i la relació que van mantenir com a entrenador i jugador.
Toni Nadal, que va oferir una xerrada que va omplir el Teatre Principal de Maó, deia que l’èxit impressionant d’en Rafa era per les seves grans condicions esportives. Però molts altres amb condicions semblants no han aconseguit els mateixos resultats. El seu caràcter ha estat un altre factor per optimitzar les seves capacitats. Il’actitud davant dels triomfs i les derrotes. La innocència d’un infant que gaudia de l’esport i una enorme capacitat de superació.
En Rafa es pensava que el seu oncle era un mag que jugava amb la Selecció de futbol italiana, amb el nom de Natale, al costat d’en Macaroni, en Tortel·lini, n’Espagueti i altres acabats amb i. Quan era aleví, era ja tan bo, que competia amb els infantils. Un dels partits que havia de disputar amb un al·lot més gran que ell el tenia preocupat. «No passa res», li va dir en Toni, «com que jo som mag, si veig que perds faré ploure i se suspendrà es partit». Amb tan mala sort que quan en Rafa guanyava es va posar a ploure i el jove tennista li demana explicacions al seu oncle, a veure què estava fent. En Rafa va ser campió d’Espanya en les primeres categories federades. En Toni tenia el costum de llegir-li la llista dels que havien estat campions com ell i preguntava a ell i als seus pares si recordaven alguns d’aquells noms. Cap.
El que també va explicar era el patiment d’en Rafa amb les lesions. Hi havia partits importants en què el dolor gairebé l’impedia jugar. La conversa al vestuari era tensa. «Si vols, et retires i te’n vas a Porto Cristo amb sa moto aquàtica». Sortia a la pista, superava les seves limitacions físiques, i era capaç de guanyar. Tal vegada, aquesta anècdota explica per què li ha costat tant retirar-se.