En el passat article, que tractava si ho recordau sobre la família del que seria anys a venir el popular metge de Migjorn Gran, Francesc Camps, a l’acabament, i sempre de la mà de M. Dolors Camps, l’autora d’aquest llibret vàrem deixar el petit Francesc a la cola preliminar del seu poble.
«El sacerdot Cardona i Orfila, era el savi naturalista maonès, gran amic de la família de Binicodrell, i en la seva companyia, passava moltes temporades, perquè li facilitaven la recerca de colcòtars de per aquells entorns de Migjorn, i ell aprofitava la seva estada al poble, per fer aquells notables sermons a la parròquia, avui encara es conserven a la memòria dels pocs que queden. Diuen que de qualsevol objecte, per petit que fos, ell en sabia tota la història, en treia las raons i conseqüències: «Mirau que és poca cosa un tabalet». Diuen, que parlant d’aquest objecte, ell donava una conferència plena de cites interessants.
El senyor Cardona i Orfila, descendia d’una família amb el sobrenom de «peixet», ell, amb l’agudesa que el caracteritzava, firmava les seves cartes així Piscibus Cristi. «Peixet de Crist». Persona de gran cultura, quan li demanaven d’on havia tret tanta saviesa, responia: «A la Bíblia hi és tot, però l’han de saber llegir».
Un home de talla
Amb aquest home de talla, es va trobar Francesc en els preliminars de la seva vida intel·lectual. I quina influència va exercir damunt la seva desperta intel·ligència i tendre cor. Un mestre tan savi i virtuós! El prengué, aquest, per company en les passejades pel camp cercant insectes. Conten que s’entusiasmava tant en les seves investigacions, que li passaven les hores i no se’n donava compte. Vegades arribaven al poble entrada de fosca i no havien dinat... El petit Francesc si tenia gana no ho deia. Va començar prest el seu esperit subtil i observador, a investigar damunt el camp de Menorca.
El senyor Cardona i Orfila, era professor de l’Institut de la ciutat de Maó. I una vegada al començament anà a Albranca a veure l’amo en Biel, demanant-li com ja havia fet altres vegades, que li deixés en dur en Francesc a estudiar el Batxillerat, perquè era un crim deixar aquella poderosa intel·ligència, que no es cultivés i es malmetés. L’amo en Biel bé ho comprenia; ja sabia per pròpia experiència, quan li ensenyava les primeres lletres, comptes de sumar i multiplicar, aquell fill ho comprenia tot el que li deia abans d’haver-li acabat d’explicar.
Un pagès despert
Si mossèn Cardona era un home de talla, com acabem de veure, el pare de Francesc, era un pagès despert, cosa rara en aquell temps entre la gent del camp; tenia gust per la lectura, era cristianíssim, els llibres piatosos eren els de la seva predilecció; en la particularitat, que quan els llegia en família ho feia en veu alta i en pla de Menorca, encara que el llibre fos escrit en castellà, ell el traduïa a l’hora, per això els seus fills, que constituïen el seu auditori, conservaren les virtuts fins a la mort.
Cada dia, després d’haver sopat i passat el Sant Rosari, aquell pagès passava les vetllades, mostrant als seus fills de llegir, comptes i tot el que ell sabia. Per això, aquell bon sacerdot, en demanar-li un fill, per dur-lo a l’Institut, aquell pagès, que estava ben despert, li contestà, que ell era pobre, per tant no podia sostenir, aquells estudis, i, que tenia set fills més a encaminar. Per això, davant aquest cas, dony Joan va aportar la seva ajuda, i l’amo en Biel va comprendre la seva obligació d’acceptar-la; així ho va fer, amb gran alegria dels sacerdots i del mateix Francesc.
Era l’any 1867, Francesc tenia quinze anys, quan començà el batxillerat. El seu cos s’havia desenvolupat, llavors, amb rapidesa, era fort i vigorós, i estava dotat d’una gran agilitat, que conservà fins els darrers anys de la seva vida. Així començà els seus estudis, aquell al·lot, que seria tantes vegades anomenat, es Metge Camps des Migjorn Gran».
Esper haver estat encertat, amb sa recopilació d’aquests dos articles, tant per la saborosa prosa, com pels detalls de l’autora M. Dolors Camps. Voldria, que els llegidors del Diari MENORCA, haguessin passat una estona entretinguda amb la seva lectura.
Salut per tothom i fins un altre dia.