Bona gent

Sovint tenim una percepció més aviat crítica de la nostra societat, cada dia més individualista i orfe de valors, amb una mirada posada en la pantalla del telèfon mòbil i poca cosa més. I tal vegada sigui així però, potser també hi hagi una majoria silenciosa que hi és i fa les coses més bé del que ens pensem. Aquest any vam anar a rebre els Reis d’Orient amb una cadira de rodes, ja que la meva filla s’havia fet un esquinç i fer tot el recorregut amb crosses, no hagués estat bona idea. D’entrada no les tenia totes perquè són moments de grans multituds i pensava que el que havia de ser un vespre de gran il·lusió, es podria convertir en una carrera d’obstacles i plors. Res més lluny de la realitat. Comprensió, amabilitat, empatia, sensibilitat i mostres d’afecte va ser el que vam rebre en tot moment. Persones de totes les edats cedint-nos el millor espai per tal que ella pogués veure a ses Majestats, obrint-nos pas sense demanar-ho i generant-nos una sensació de germanor entre gent desconeguda. Des de patges que se’ns acostaven amb un somriure per saludar-la a ànimes caritatives que ens donaven els caramels que plovien i havien agafat per a ells, o la nena marroquina que es va ajupir davant nostre per recollir unes pega dolces que havien caigut just davant la cadira de rodes, i que després de donar-li en mà, va fer-li un dolç petó a la galta com si es tractés de la seva germana. Potser, si aprenem a mirar millor, descobrirem que la bona gent també és arreu, fent el món més amable del que ens pensem.