A Jaume Pons Vázquez. A Rafael Timoner Sintes. In memoriam.
1981. Imparties classes en un entranyable centre de F.P. a Ciutadella, conegut familiarment com Escola de Calçat, al carrer Mallorca: alguns tallers (dedicats a les branques de Calçat -ho iteres- i de Bijuteria), quatre aules, un centenar d'alumnes i... Dotze professors! Senzill, mal dotat, víctima del poc interès que aquest país ha sentit sempre per la Formació Professional (la sempiterna ventafocs del vostre sistema educatiu), l'escola sobrevivia gràcies a l'amor que sentia l'alumnat per les matèries que estudiava... Què volien ser aquells joves? En molts casos el que havien estat els seus pares: dissenyadors, patronistes, talladors, sabaters... Se'ls veia motivats... Feliços!!! I quan, en una enquesta, se'ls preguntava «a què vols dedicar-te?», la resposta denotava invariablement vocació, que no afany lucratiu...
Últims anys teus de docència. Gairebé quaranta anys després. A les mateixes enquestes i a les mateixes preguntes els alumnes contestaven (i no feien broma!): «Donar un cop de bragueta», «ficar-me en política»...
La vocació s'havia exiliat cedint el seu lloc als diners fàcils i a unes mans netes. Coses d’una societat sotmesa al cash... Gairebé ningú li va dir a aquesta joventut, a qui tant vas estimar, com n'és de dolorós passar-se mitja vida exercint ofici no anhelat, encara que aquest et doni per a una tele de plasma o per al més luxós mòbil...
Es pot pecar per defecte. I les diferents administracions (d'un signe o d'un altre) van pecar d'això... Van deixar que centres de F.P. desapareguessin. A la teva escola li va passar, a tants i tants estudis professionals... Amb el temps es van adonar, això sí, de les errades, establint llavors pseudobranques o autèntics pegats que, al teu entendre, resultaven menys atractius; eren, en definitiva, ja, una altra cosa i arribaven tard. Administracions que no van defensar ni fomentar suficientment la F.P. no facilitant, així, la permanència de la diversificació econòmica de Menorca. Tot açò contribuí també a que la societat cregués en la fal·làcia (terrible!) que la F.P. estava bé per a ‘estudiants mediocres’, però no per a caps ben ‘moblats’ (insofrible expressió!) I, com sol passar, aquests adolescents vocacionals (però per edat influenciables) es van creure que, en seguir el camí desitjat, se'ls prendria per alumnes de tercera. Van deixar caure l'espasa i, víctimes de qui permanentment ens desgoverna, van anar a buscar altres somnis, però no el seu...
Qui va poder, cursà estudis universitaris. Mentre estudiava Dret, absort dibuixava, però a classe, aquella joia que desitjà dissenyar... Qui no va poder, es va refugiar (com no!) en el sector serveis, alhora que constantment es veia com a patronista esperant l'arribada de Sant Joan...
Ja no es veuen sabaters de banqueta per Ciutadella... Ni gairebé joves pagesos... Es busca professionalitat en cambrers i cuiners, encara que, en el més profund de l'ànima, es desitja no trobar-los... Millor sous dolents i feina precària!
I així, lentament, Menorca va anar perdent els pilars de la seva economia diversificada, sí, i la cadira, assentada ahir en múltiples potes, se n'ha quedat només amb una. El seu nom? Turisme. I resisteix, amb prou feines, recolzada sobre una paret de fràgil marès. Ha arribat el temps de la recollida. I, inevitablement, es rep allò que s'ha sembrat. Turisme? Massificació? I ens queixem? Ara? Madona ja és morta...