Els EUA estan carregats de deutes, és el país més endeutat del món, el seu deute públic puja més de 30 bilions de dòlars i va en augment. Que estigui entrampat, endeutat fins el coll, explica l’exigència de canviar el comerç mundial. Ajornar pagaments, tenir-los pendents, és com tenir una pedra dins la sabata, és molest, un destorb que fa nosa a qualsevol economia.
També hi ha persones que en fan de nosa, són com una busca dins s’ull, són cansats, corquen. Un corc és un insecte que s’alimenta menjant llenya, va rosegant-la, corcant-la, la perfora pacientment fent-la polseta fins que deixa el moble corcat, ple de foradets i fet malbé.
En la vida quotidiana hi ha circumstàncies que indueixen a utilitzar un llenguatge primari, sense refinaments, emprat amb vivesa i expressivitat. Posem per cas aquell fiet que vol un gelat i fa el requeriment de manera insistent, carregosa, que empipa. Els pares cruixits podrien perdre la paciència i dir-li: «no corquis més!».
I ara amb 800.000 milions d’euros de pressupost per fer pedidos a les plantes de producció d’armament, les multinacionals i els militaristes, ja no cal que corquin als governs europeus.
Entre les diverses paraules que poden significar crispar els nervis en tenim una de superior ‘emprenyar’, que vol dir molestar molt, in crescendo, fins irritar. Una feina pot ser emprenyadora, una música estrident i desenfrenada també.
L’emprenyador/a cerca les pessigolles, punxa, entatxa, pica els altres, estimula la discussió, amb la particularitat que xala fent enrabiar, cabrejant fins que l’emprenyat es rebota. El tertulià esportiu per exemple: bon resultat el d’ahir... quins dos gols de ‘Frequi’ (Free-Kick)... quin gol va fallar Mbappé!... Fins que fa exclamar al martiritzat madridista: «no emprenyis més cony!».
Fer front a un emprenyador aranzelari és perdre es temps, per tant, encertada Europa, serena i impertorbable. M’agrada la dita dels nostres avis: ‘no inquietis!’. És excelsa, preeminent a les nobles ‘no empipis’, ‘no corquis’ i a la vulgar ‘no emprenyis’. Trumps, Putins i companyia, no inquieteu! Deixeu-nos estar! Deixeu-nos tranquils!