Els vents que empenyen les dinàmiques econòmiques globals tenen cada vegada una major incidència en els comportaments locals. Ho sabem bé els menorquins, que vivim en bona part d’una economia de serveis centrada en el sector turístic. Per això la importància de tenir el radar sempre en marxa per tal d’identificar aquells senyals externs que més prest o tard acabaran incidint sobre el nostre model d’illa.
I si els senyals arriben en clau mallorquina, a cop de decret llei, i en dissonància amb la nostra estructura econòmica i territorial, aleshores val la pena prestar-hi tota l’atenció i fer-los front.
D’aquí les alarmes davant l’aprovació del ‘Decret llei 3/2025 d’actuacions urgents destinades a l’obtenció de sòl mitjançant projectes residencials estratègics en el municipi de Palma’; el qual consisteix bàsicament a atorgar majors densitats de població, eliminar l’Habitatge de Protecció Oficial i relaxar les obligacions fixades sobre sòls urbans i urbanitzables delimitats pel planejament municipal.
Sí! Ho han entès bé. Sense exposició pública, sense debat previ ni estudis que ho justifiquin. El conseller d’Habitatge ha intervingut directament, via decret llei, l’urbanisme municipal de Palma alterant al seu gust, i en funció dels seus interessos, els nous creixements urbanístics de la ciutat.
D’una sola tacada el Govern de Marga Prohens ha eliminat uns deu mil Habitatges de Protecció Oficial (HPO) que estaven prevists en els onze sòls urbanitzables recollits en el Pla General. Ara els promotors ja no tenen l’obligació de construir-los. En el seu lloc se’ls permet fer Habitatges de Preu Limitat (HPL) els quals es vendran, segons el preu fixat per llei, un 30 per cent més cars.
Més beneficis per als promotors i moltes més dificultats per aquells que amb una nòmina aspiren a un habitatge. Així marca el Govern les seves prioritats.
També d’una sola tacada, el Govern de Marga Prohens ha atorgat a tots els nous urbanitzables un 45 per cent més d’edificabilitat. És a dir, podran construir un 45 per cent més d’habitatges damunt el mateix sòl mentre s’autoritza la reducció dels sistemes generals. La fórmula no és nova. Més habitatges sense límit de preu i menys terreny per jardins, aparcaments o equipaments públics.
El que no diu el Govern és que, a Palma, les noves promocions d’habitatge de preu lliure solen acabar en mans estrangeres, sempre en disposició de pagar molt més per una segona residència que els illencs pel seu primer habitatge.
2 Perquè es faixin una idea del que estam parlant, una primera estimació fixa en 671 milions d’euros nets els beneficis econòmics addicionals que aniran directament a la caixa d’uns pocs promotors urbanístics com a conseqüència directa de l’aprovació del Decret llei. En castellà en diuen «pelotazo urbanístico».
Això és perquè el Govern prefereix continuar optant per l’especulació urbanística mentre es nega a aplicar el topall dels preus del lloguer, a exercir el dret de tempteig i retracte en la compravenda entre grans tenidors o a construir més Habitatge de Protecció Oficial. En dos anys de legislatura encara no han licitat una sola promoció en tot Balears.
El drama de tot això és que les mesures aprovades no seran només d’aplicació per al municipi de Palma tal com estava previst inicialment, sinó que el PP i Vox han anunciat que replicaran les mateixes mesures a la resta de municipis de més de 10.000 habitants de les Illes Balears.
És a dir, també a Menorca, i per als municipis de Maó, Ciutadella i Alaior, els promotors podran eliminar la promoció de l’Habitatge de Protecció Oficial, incrementar els habitatges sense límit de preu i reduir les zones verdes i equipaments públics amb independència del que digui el Pla General i el Pla Territorial Insular.
Per si no n'hi hagués prou, per als municipis de Maó i Ciutadella, fins i tot, se’ls permetrà fer-ho en el sòl rústic encara que no ho contempli el Pla General. I tot per via exprés i amb silenci positiu.
Aquestes són les prioritats de la dreta balear. L’especulació i els guanys ràpids van abans que l’interès general i la defensa de bé comú. Per a ells, el model de ciutat i l’accés a l’habitatge per als residents esdevenen secundaris.
Menys els importen encara les ingerències inacceptables que puguin provocar sobre el nostre model territorial. El qual fou debatut, acordat i aprovat a Menorca sense admetre pressions externes de ningú.
D’aquí la importància d’exigir al Consell de Menorca una oposició ferma i la predisposició a treballar estretament amb els ajuntaments afectats per tal de rebutjar allò que el govern de Marga Prohens ens vol imposar. L’autonomia municipal i l’autoritat del govern insular també estan en joc.