Me sento orfe. La mort del Papa Francesc, malgrat ja era hora de descansar per sempre, m’ha deixat orfe de la seva autoritat moral alertant constanment sobre la urgència d’actuar amb celeritat per atenuar la crisi climática que tenim damunt. La concentració de gasos d’efecte hivernacle segueix augmentant any darrera any. I el planeta escalfant-se encara més, com tothom pot comprovar, fins i tot els incrèduls, amb aquests rècords de temperatura que estem patint.
La seva exhortació «Laudate Deum» del any 2023 és una continuació encara més peremptòria de la seva encíclica del 2015: «Laudato Si», que ja era una crida a totes les persones del món a actuar d’una manera ràpida i unificada. En aquesta darrera exhortació, ens exhorta, mai millor dit, que vol dir que ens pressiona, que ens empeny a actuar encara més ràpidament per salvar la casa comuna, que és com en deia al medi ambient. Hem convertit la Terra cada vegada més en un gran dipòsit de porqueria, assegurava: plàstics inundant els oceans, gasos contaminants embrutant l’atmosfera, pesticides infectant els aliments, fins i tot l’estratosfera, per damunt de l’atmosfera, està atapeïda de fems espacials. Hem convertit el planeta en un immens femer.
Res, que me sento orfe d’una veu potent que ens comminava a canviar el nostre estil de vida consumista i depredadora. I ens animava a alabar la Creació i a estimar totes les seves criatures.
Esperem que la seva mort sigui un potent revulsiu que ens empenyi a seguir les seves directrius per salvar la casa de tots. Què així sigui.