Ara que ja comença a fer bon temps vindrà bé per recordar un poc la història «Dels arts i Oficis D’antany». Aquesta col·lecció està composta per diferents toms de més de tres-centes pàgines. De les quals altres vegades ja n’he tret algun article.
Els arts i oficis estan ambientats i es refereixen majoritàriament a l’Illa de Mallorca, però també moltes vegades, fan referència a Menorca.
Ara avui ens centrarem una mica en el comerç i mercaders d’oli, d’un temps passat.
Aquells mercaders d’antany solien recorre les tafones, per fer negoci sobre l’anyada de l’oli, i els preus es feien a tantes pessetes la somada, amb augment o sense, que consistia en una o dues quartes d’oli per odre, per cobrir les molèsties del transport, quan es tractava d’una possessió (lloc) enfora o de difícil accés. La compra venda estava regulada per la somada, que eren de dos odres. Tres mesures feien un odre, la mesura tenia quatre quartans o 16 litres. Per tant un quartà, eren 4 litres.
LA TASCA DELS ANTICS OLIERS
Una vegada clos el tracte començava la tasca de l’olier; l’oli era transportat a casa de l’olier, que el conservava dins safareigs a posta, segons la qualitat i el lloc de procedència, per després, esser mesclat amb altres més econòmics i així poder oferir al públic una escala de preus.
Era tasca de l’olier proveir-se ell mateix dels odres que necessitava. Per açò tractava amb caçadors experimentats, que coneixien pam per pam les muntanyes, des de l’Esclop i Galatzó fins el Cap de Formentor, passant pel Massanella, el Tomir i fins el Puig Major, on hi vivien en plena llibertat les guardes de cabres interessades.
L’odre, s’havia de fer de pell d’una cabra jove, mai d’un boc, (mascle) de la cabra per la pudor característica que desprèn; havia de ser caçada en lluna vella de gener, perquè sols així, el pel és més resistent i mai no fuig. Per altra banda, la bestiola no podia ser morta amb escopeta, sinó agafada amb cans o un llaç, per evitar que la pell estigués foradada.
LA FEINA I ART DEL CARNISSER
A partir d’aquí, entrava en joc la feina i art del carnisser. El qual en primer lloc tallava el cap, i per un foradet que li feien a una cuixa vora del braguer, l’inflava amb una canyeta, perquè la pell es desferrés de la carn, cosa que aconseguia amb els cops, que li pegava amb una verga d’ullastre. Després d’açò li treien els ossos i la carn, li tallaven les cames i la preparaven convenientment amb alum, sal i oli fins a deixar-la ben neta i preparada, llavors es girava la pell a fi de que el pel quedés dedins, li cosien les obertures manco la d’una cama, que seria la boca de l’odre.
Però tornem als antics mercaders d’oli.
En el segle XV els propietaris, que venien oli de la terra, collit al seu olivar, per vendre’l havien d’acudir al Banc de l’Oli de la nostra Ciutat on hi havia la corresponent Quartera, on era mesurat.
Les infraccions es multaven amb 20 sous per odre. A més el qui volia exportar oli, havia de pagar 2 diners per lliura i, per embarcar-lo, l’havia de treure per la Porta d’en Sagarra, pel Portal de Sant Joan o per la Portella d’en Fuster.
És bo de creure que les autoritats públiques vetllarien en tot temps, perquè l’oli, així com la resta dels aliments, es presentessin al públic bé i aptes per ser consumits, i en cas de negligència es prendrien les oportunes mesures, com és el cas de Guillem Macià Soler de Felanitx, que, en 1547, fou multat amb 20 sous, per haver venut oli dolent.
Tota aquesta part, pertany a l’antic art i ofici dels antics mercaders d’oli. Però aquesta recopilació, té unes altres parts, que també en fan referència i són curioses, perquè en aquell temps, cada un tenia el seu càrrec, i havia de complir les seves obligacions.
Per tant, en un proper articlet, anirem a veure la darrera part d’aquest capítol, de l’art i manya dels antics mercaders de l’oli de Mallorca.
Fins el pròxim, si Déu vol.